Canvis

De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].

De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].

Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar  a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava davall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar  a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava devall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].

Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].