Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = Україна<br />

| nom_oficial = Україна<br />

Ukraína<br />

Ukraïna<br />

Ucrania<br />

Ucrània<br />

| image_bandera = 125px-Flag of Urania svg.png

| image_bandera = 125px-Flag of Urania svg.png

| image_escut = escutdeucrania.png

| image_escut = escutdeucrania.png

| image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png

| image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png

| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>

| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>

| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció lingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')

| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')

| capital =[[Kiev]]

| capital =[[Kiev]]

| capital_població = 2.660.401 hab.

| capital_població = 2.660.401 hab.

| còdic_ISO = 804 / UKR / UA

| còdic_ISO = 804 / UKR / UA

| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]

| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]

| nota1 = El [[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}

| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}

'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Українаung'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia al est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] al oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i el [[mar Negr]]e i el [[mar d'Açov]] al sur.

'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Açov]] al sur.

El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la Mar Negra i la Mar d'Açov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

El [[24 d'agost]] de [[1991]] el parlament ucranià declarà la independència, diecisió que sigué ractificà el [[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.

El [[24 d'agost]] de [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ractificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.

== Etimologia ==

== Etimologia ==

Ucrània: en ucranià Україна (Ukraína); en [[rús]] Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (kraína) vol dir "país".

Ucrània: en ucranià Україна (Ucraïna); en [[rus]] Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (craïa) vol dir "país".

== Història ==

== Història ==

[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]

[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]].

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort de la [[Mar Negra]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates vora el sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa de la [[Mar Negra]].

El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikincs]], convertint-la en el centre de [[Russia]], el estat més pròsper de la zona.

L'orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrússia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre l'Oder-Vístula en l'oest fins al Dniéper en l'est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikings]], convertint-la en el centre de [[Russia]], l'estat més pròsper de la zona.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eix estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus de la regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre la resta de principats Russos. En tot i això, est estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El estat Rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. La resta de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

A mitat del [[sigle XVII]], esclaud fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'edclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys despuix naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys despuix naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es generaren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.

Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] se generaren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.

El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

Despuix de la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.

En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

En [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

== Organisació político-administrativa ==

== Organisació político-administrativa ==

'''Ucrània''' està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipi: [[Kiev]] i [[Sebastopol]].

'''Ucrània''' està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipis: [[Kiev]] i [[Sebastopol]].

[[Image:UkraineNumbered.png|right]]

[[Image:UkraineNumbered.png|right]]

== Cultura ==

== Cultura ==

[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|<center>Exibició folclòrica.</center>]]

[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|<center>Exibició folclòrica.</center>]]

Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental del est, puix despuix de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura  ucraniana, que va constituir la fundació de la lliteratura rusa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.

Ucrània té un llegat històric important; Lviv la quarta ciutat més important de l'imperi Austrohúngar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental de l'est, puix despuix de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, russa i bielorrussa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacades a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac a l'esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestada, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura  ucraniana, que constituí la fundació de la lliteratura russa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.

== Les festes d'Ucrània ==

== Les festes d'Ucrània ==

|[[7 de giner]]||[[Nadal]]

|[[7 de giner]]||[[Nadal]]

|-

|-

|[[8 de marzç]]||[[Dia Internacional de la Dona]]

|[[8 de març]]||[[Dia Internacional de la Dòna]]

|-

|-

|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]

|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]

|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució

|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució

|-

|-

|[[24 de agost]]||[[Dia de la Independència d'Ucrània]]

|[[24 de agost]]||[[Dia de l'Independència d'Ucrània]]

|-

|-

|Fecha mòbil||[[Pasqua]]

|Fecha mòbil||[[Pasqua]]

== Política ==

== Política ==

D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un Estat soberà i independent, compost per tres rames: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui deu ser ratificat pel Poder Llegislatiu.

D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un Estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.

Hasta la fecha '''Ucrània''' ha tengut tres presidents: Leonid Kravchuk, Leonid Kuchma i Víktor Yúshchenko.

Fins hui en dia '''Ucrània''' ha tengut tres presidents: Leonid Kravchuk, Leonid Kuchma i Víktor Yúshchenko.

El Poder Llegislatiu està representat per una sola càmara, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.

El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.

El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.