Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  19:30 12 ago 2018
m
Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '
Llínea 95: Llínea 95:  
Una vegada que Moctezuma va caure en la trampa dels espanyols, Cortés ho va tindre tindre com a rehé baix pena de mort immediata. Va calmar al seu guàrdia dient que anava de pròpia voluntat, i despuix de ser traslladats en els espanyols tots els seus efectes va continuar manifestant en totes les seues visites que estava allí de pròpia voluntat.
 
Una vegada que Moctezuma va caure en la trampa dels espanyols, Cortés ho va tindre tindre com a rehé baix pena de mort immediata. Va calmar al seu guàrdia dient que anava de pròpia voluntat, i despuix de ser traslladats en els espanyols tots els seus efectes va continuar manifestant en totes les seues visites que estava allí de pròpia voluntat.
   −
Cortés va exigir que els cacics autors de l'agressió a [[Veracruz]] foren castigats. Portats a la seua presència, van confirmar que obedien ordens de Moctezuma. Els capitans asteques van ser sentenciats a morir en la foguera.
+
Cortés va exigir que els cacics autors de l'agressió a [[Veracruz]] foren castigats. Portats a la seua presència, van confirmar que obedien órdens de Moctezuma. Els capitans asteques van ser sentenciats a morir en la foguera.
    
Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols.
 
Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols.
Llínea 119: Llínea 119:  
Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]].
 
Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]].
   −
Més enjorn que tart Cortés es va donar conte que el capità Cristóbal de Olid, home de tota la seua confiança, havia entrat en tractes en el seu principal enemic, ni més ni menys que en el governador de [[Cuba]], [[Diego de Velázquez]], pera robar-li a Cortés les noves terres que s'haurien de descobrir en el viage d'exploració i conquista que ell mateix estava sufragant. Desenquetat, Cortés va montar una segona expedició en juny de [[1524]] al comandament del seu cosí Francisco de les Casas, en cinc naus i en cent hòmens en ordens d'agarrar i castigar l'infidel Cristóbal de Olid. A l'arribar l'expedició punitiva a l'actual Hondures despuix d'un naufragi, es van succeir unes escaramusses i fon pres presoner l'enviat de Cortés, el seu cosí [[Francisco de les Casas]], en companyia de [[Gil González de Àvila]], este nou arribat en el títul de governador del golf Dolç.
+
Més enjorn que tart Cortés es va donar conte que el capità Cristóbal de Olid, home de tota la seua confiança, havia entrat en tractes en el seu principal enemic, ni més ni menys que en el governador de [[Cuba]], [[Diego de Velázquez]], pera robar-li a Cortés les noves terres que s'haurien de descobrir en el viage d'exploració i conquista que ell mateix estava sufragant. Desenquetat, Cortés va montar una segona expedició en juny de [[1524]] al comandament del seu cosí Francisco de les Casas, en cinc naus i en cent hòmens en órdens d'agarrar i castigar l'infidel Cristóbal de Olid. A l'arribar l'expedició punitiva a l'actual Hondures despuix d'un naufragi, es van succeir unes escaramusses i fon pres presoner l'enviat de Cortés, el seu cosí [[Francisco de les Casas]], en companyia de [[Gil González de Àvila]], este nou arribat en el títul de governador del golf Dolç.
    
D'alguna manera, tant de les Casas com Gil González van conseguir escapar cap a la jungla. Posteriorment, amics de Cortés en un sopar van prendre presoner a Cristóbal de Olid i el van degollar, donant per acabat l'assunt.
 
D'alguna manera, tant de les Casas com Gil González van conseguir escapar cap a la jungla. Posteriorment, amics de Cortés en un sopar van prendre presoner a Cristóbal de Olid i el van degollar, donant per acabat l'assunt.
Llínea 137: Llínea 137:  
Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].
 
Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].
   −
Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], despuix de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.
+
Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], despuix de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per órdens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.
    
Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys despuix l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i el restant de la tripulació.
 
Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys despuix l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i el restant de la tripulació.
120 197

edicions

Menú de navegació