Canvis

Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].   

Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].   

Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La  coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, van possibilitar la seua continuïtat en el temps.

Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La  coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps.

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, van ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de  la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.  

El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de  la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.  

Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, van assumir el paper de finques de recreació o estiuenques,  i ya entrat el [[sigle XX]],  l'expansió de les ciutats,  ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.

Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques,  i ya entrat el [[sigle XX]],  l'expansió de les ciutats,  ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.

==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==

==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==