Canvis

|superfície = 6,4 km²

|superfície = 6,4 km²

|altitut = 200 msnm

|altitut = 200 msnm

|població = 1.297 hab.

|població = 1.256 hab.

|densitat = 202,66 hab./km²

|densitat = 196,25 hab./km²

|gentilici = Alfarrasiner/a     

|gentilici = Alfarrasiner/a     

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

== Història ==

== Història ==

D'orige àrap, etimològicament procedix d'''alfarrassar''. La seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en l'any [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. A mitat de [[sigle XVIII]] fon venuda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En l'any [[1813]], els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De [[1822]] a [[1833]], en la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].

D'orige àrap, etimològicament procedix d'''alfarrassar''. La seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en l'any [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a l'any [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. A mitat de [[sigle XVIII]] fon venuda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En l'any [[1813]], els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De l'any [[1822]] a l'any [[1833]], en la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].

== Administració ==

== Administració ==

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]   

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]   

|-

|-

| align=center| 1.300 || align=center| 1.251 || align=center| 1.230 || align=center| 1.231 || align=center| 1.225 || align=center| 1.192 || align=center| 1.256 || align=center| 1.272 || align=center| 1.281 || align=center| 1.297

| align=center| 1.300 || align=center| 1.251 || align=center| 1.230 || align=center| 1.231 || align=center| 1.225 || align=center| 1.192 || align=center| 1.256 || align=center| 1.272 || align=center| 1.281 || align=center| 1.297 || align=center| 1.256

|}

|}

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]] '''. En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En [[Pasqua]] se celebra L'[[Angelet de la corda]].

*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]] '''. En la segona quinzena d'[[agost]] se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En [[Pasqua]] se celebra L'[[Angelet de la corda]].

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

*És típic l'Arròs al Forn.  

*És típic l'[[Arròs al forn]].  

*Coca de pimentó i tomata.  

*[[Coca salada|Coca de pimentó i tomata]].  

*Pastissets de moniato.  

*[[Pasticet de moniato|Pasticets de moniato]].  

*Bunyols de carabassa.  

*[[Bunyol (gastronomia)|Bunyols de carabassa]].  

*Bollit.  

*Bollit.  

*Olla (Puchero).

*Olla (Puchero).