Canvis

'''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.

'''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els darrers anys.

==Geografia==

==Geografia==

Encara que oficialment dista 3 quilómetros del centre de [[Valéncia]], els cascs urbans d'abdós poblacions apenes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Nort-oest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

Encara que oficialment està a 3 quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions casi que no estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

===Localitats limítrofs===

===Localitats limítrofs===

==Història==

==Història==

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de [[vi]] sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" lo que va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell lo que també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les quals se consentia la venda no a soles de [[vi]], sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" lo que va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atra banda es té en consideració la possibilitat de que eixes Tavernes estigueren pintades en calç i el seu color condicionara la denominació. També existix la possibilitat de que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell, lo qual també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició de que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

A partir del [[sigle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, lo va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres sigles fins a que, en [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

A partir del [[sigle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, el va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres sigles fins que, en [[1835]] l'estat prenguera les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) ademés dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreïxent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) ademés dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].

La denominació de ''Tavernes Blanques'' en substitució de Tavernes Blanques va ser establida per un decret del Consell de data [[25 de giner]] de [[1982]], publicat en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] d'[[1 de febrer]] de [[1982]] i en el Bolletí Oficial de l'Estat  de [[20 d'abril]] de [[1982]].

La denominació de ''Tavernes Blanques'' en substitució de Tavernes Blanques va ser establida per un decret del Consell de data [[25 de giner]] de [[1982]], publicat en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] d'[[1 de febrer]] de [[1982]] i en el Bolletí Oficial de l'Estat  de [[20 d'abril]] de [[1982]].