Canvis

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

== Geografia ==

== Geografia ==

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.

Els grups minoritaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].

Els grups minoritaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].

A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.

A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.

Itàlia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.

Itàlia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% d'asiatics (majoria de chinos), 0,4% d'americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.

== Cultura ==

== Cultura ==

| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''

| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''

|-

|-

| 25 de abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''

| 25 d'abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''

|-

|-

| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''

| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''

| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''

| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''

|-

|-

| 15 de agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''

| 15 d'agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''

|-

|-

| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''

| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''