Canvis

| nota1 =  

| nota1 =  

}}

}}

La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]), és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el Sur-est d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.

La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el surest d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.

Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al sur-oest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].

Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al suroest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]].

'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]].

'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], l'Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]].

== Història ==

== Història ==

=== Història antiga ===

=== Història antiga ===

Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Els principals restos corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.

Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les restes principals corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. En l'any 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.

En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.

En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia.

=== Història recent ===

=== Història recent ===

{{AP|Guerra de la independència croata}}

{{AP|Guerra de la independència croata}}

En l'història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. Arran d'això es produí un conflicte civil en la població [[sèrvia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà el fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]].  

En l'història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. Des de llavors se produí un conflicte civil en la població [[sèrbia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]].  

Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].

Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com a país candidat en el [[2004]]. Les negociacions escomençaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].

El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].

El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].

El 1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de l'[[Unió Europea]].

L'1 de juliol de 2013 se convertí en l'estat número 28 de l'[[Unió Europea]].

== Política ==

== Política ==

El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va jugar un rol decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.

El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va tindre un paper decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]]

[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]]

Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nort-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.

Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nordest transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.

Dins del país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:

Dins del país podem distinguir les següents unitats orogràfiques:

* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).

* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).

== Economia ==

== Economia ==

{{AP|Economia de Croàcia}}

{{AP|Economia de Croàcia}}

Per a lo que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

== Subdivisió administrativa ==

== Subdivisió administrativa ==