Canvis

'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any|anys]] en el [[Sahara espanyol|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.

'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixèrcit [[Espanya|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any|anys]] en el [[Sahara espanyol|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.

Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.