109 707
edicions
Canvis
→Fundació i engrandiment
El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de [[Lleida]] als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, en l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>
El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de [[Lleida]] als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, en l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>
El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser enterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i a l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], a prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>
El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser soterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i en l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>
El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valéncia) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.
El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valéncia) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.