Canvis

| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]

| data_mort = [[25 de decembre]] de [[1948]]

| data_mort = [[25 de decembre]] de [[1948]]

| lloc_mort = Prada de Conflent, [[França]]

| lloc_mort = [[Prada de Conflent]], [[França]]

}}

}}

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - † Prada de Conflent, [[França]], [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català, inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - † [[Prada de Conflent]], [[França]], [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català. Pompeu Fabra és l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

== Infància ==

== Infància ==

Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

    

    

== Diccionari del Català ==

== Diccionari del Català ==

A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.

A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.

   

   

== En la guerra civil ==

== En la guerra civil ==

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

== Vore també ==

== Vore també ==

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]