111 296
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − +
sense resum d'edició
[[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
[[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - † Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic "El Conciliador". En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" ([[1859]]).
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic "El Conciliador". En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" ([[1859]]).
En [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]]. Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
En l'any [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]]. Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....