Canvis

[[File:Trenorexposicion.jpg|thumb|right|175px|Presentación de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burgesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en [[2009]].]]

[[Image:Trenor-exposicio.jpg|thumb|right|175px|Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en [[2009]].]]

'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, van destacar com a importants comerciants i industrials.  

'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, van destacar com a importants comerciants i industrials.  

==Historia==

==Historia==

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valencia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar després de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valencia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar després de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

==Títuls nobiliaris==

==Títuls nobiliaris==

[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escudo d'Armes dels Trénor]]

[[Image:Trenor-escut.gif|thumb|left|Escut d'armes dels Trénor]]

A més del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor van ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, van emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.

A més del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor van ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, van emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.