18 535
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 44:
Llínea 44: − + Llínea 55:
Llínea 55: − + − + Llínea 78:
Llínea 78: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]
==Història==
== Història ==
===De l'antiga Arse a Saguntum===
===De l'antiga Arse a Saguntum===
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
===Edat mija===
=== Edat mija ===
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
====Juderia====
==== Juderia ====
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
==Demografia==
==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Santandreu Lang
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Vicente Santandreu Lang
| Partit_2 = Independent
| Alcalde_3 = Vicente Santandreu Lang
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Vicente Santandreu Lang
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Vicente Santandreu Lang
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Raúl Martínez Fuster
| Partit_6 = [[PSPV]]
| Alcalde_7 = Raúl Martínez Fuster
| Partit_7 = [[PSPV]]
| Alcalde_8 = Rosa Martínez Garcia
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Jordi Escrivà García
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Jordi Escrivà Garcia
| Partit_10 = [[PPCV]]
| Alcalde_11 = Darío Moreno Lerga
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Darío Moreno Lerga
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].