Canvis

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regio catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}

{{Cita|Ignaci Villalonga i Villalba. I. Villalonga (Valencia 1895 - Benicassim 1973), descolla com a financer i politic. Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral 'Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo'. En 1919 publicà l'opuscul 'Substantivitat del valencianisme'. Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935). La seua participacio i actuacio politica es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castello de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32. En 1935, durant el regim de suspensio de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimiti del carrec despres d´eixercir-lo dos semanes. Fon una de les personalitats mes internacionals i tambe mes influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d'aço, li fon oferit el llibre d'homenage 'Pensamiento y acción'.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==