Canvis

17 bytes afegits , 20 març

sense resum d'edició

Llínea 26: Llínea 26:

Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.

−

Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.

+

Entre els anys [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.

−

Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].

+

Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de [[setembre]] de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].

En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].

Llínea 87: Llínea 87:

* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969)

* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'':

−

*# ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}

+

* ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}

−

*# ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}

+

* ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}

* ''Inflación: una versión completa'' (1976)

* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}}

Jose2

Administradors

112 355

edicions

Canvis

José Luis Sampedro (edita)

Revisió de 19:21 20 març 2024