Canvis

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre [[1962]] i [[1968]].

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre [[1962]] i [[1968]].

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en 1975 va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).  

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).  

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de [[1977]]]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns  sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste  volien impondre.  

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de [[1977]]]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns  sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste  volien impondre.