Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
94 bytes afegits ,  08:55 28 oct 2010
sense resum d'edició
Llínea 22: Llínea 22:  
}}
 
}}
   −
La '''República Popular Democràtica de Corea''' (en [[Idioma coreà|coreà]]  조선 민주주의 인민 공화국, ''Chosŏn Minjujuŭi Inmin Konghwaguk''), dita informalment '''Corea del Nort''' per a distinguir-la de [[Corea del Sur]], és un país de [[Àsia oriental]]. Ocupa la porció septentrional de la [[Península de Corea]], situada al est de la [[República Popular China]], entre els mars de Japó i Groc.
+
La '''República Popular Democràtica de Corea''' (en [[Idioma coreà|coreà]]  조선 민주주의 인민 공화국, ''Chosŏn Minjujuŭi Inmin Konghwaguk''), dita informalment '''Corea del Nort''' per a distinguir-la de [[Corea del Sur]], és un país de [[Àsia oriental]]. Ocupa la porció septentrional de la [[Península de Corea]], situada al est de la [[República Popular China]], entre els [[mar|mars]] de Japó i Groc.
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 29: Llínea 29:  
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
 
[[Image:lkkkkdkdkdkdkkdkd.jpg|thumb|right|200px|El primer ministre rus [[Vladimir Putin]] en [[Kim Jong-II]].]]
 
[[Image:lkkkkdkdkdkdkkdkd.jpg|thumb|right|200px|El primer ministre rus [[Vladimir Putin]] en [[Kim Jong-II]].]]
Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix  un pronunicat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i sonf ill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en 1994, este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].
+
Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix  un pronunicat cult a la personalitat alrededor de [[Kim II Sung]] (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i sonf ill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en [[1994]], este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm [[Palau Memorial de Kumsusan]], en el centre de [[Pyongyant]].
   −
[[Kim Jong-il]] é scomandant suprem del eixèrcit, president de la Comisió de Defensa Nacional i cap del comité militar del [[Partit dels treballadors de Corea]], pero hasda juliol de 1995 no havia asumit formalment la jefatura dle Estat i del partit, que quedaren vacants a la mort de Kim II Sung. El òrgan màxim del Estat és la ''Asamblea Popular'', en 541 membres.
+
[[Kim Jong-il]] é scomandant suprem del eixèrcit, president de la Comisió de Defensa Nacional i cap del comité militar del [[Partit dels treballadors de Corea]], pero hasda [[juliol]] de [[1995]] no havia asumit formalment la jefatura dle Estat i del partit, que quedaren vacants a la mort de Kim II Sung. El òrgan màxim del Estat és la ''Asamblea Popular'', en 541 membres.
    
Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.
 
Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.
   −
En octubre de 2006 Corea del Nort va fer explosionar sa primera [[Bomba nuclear|bomba nuclear]], a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i atres països. En eixe llavors se prepararen fortes sancions contra el país.
+
En [[octubre]] de  
 +
== 2006 ==
 +
Corea del Nort va fer explosionar sa primera [[Bomba nuclear|bomba nuclear]], a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i atres països. En eixe llavors se prepararen fortes sancions contra el país.
   −
El 18 de decembre de 2006 se reanudaren les covnersacions multilaterals en [[Beijing]],  [[China]]. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compesacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions e Corea del Nort, [[Corea del Sur]], [[Estats Units]], [[Rúsia]], [[Japó]] i [[China]] formaren un acort en [[Beijing]] en els primers pasos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvit, la República Popular Democràtica de Corea receviria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de [[Petròleu|petròleu]] i compesacions econòmiques.
+
El [[18 de decembre]] de [[2006]] se reanudaren les covnersacions multilaterals en [[Beijing]],  [[China]]. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compesacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions e Corea del Nort, [[Corea del Sur]], [[Estats Units]], [[Rúsia]], [[Japó]] i [[China]] formaren un acort en [[Beijing]] en els primers pasos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvit, la República Popular Democràtica de Corea receviria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de [[Petròleu|petròleu]] i compesacions econòmiques.
   −
El 4 d'octubre de 2007, tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i Corea del Sur, se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de juny de 2000, manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.
+
El [[4 d'octubre]] de [[2007]], tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i [[Corea del Sur]], se firmà la [[Declaració de la Pau i Prosperitat]] per la que abdós parts remontaven els acorts de [[juny]] de [[2000]], manifestaven el seu desig de superar el armistici de la [[Guerra de Corea]] per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Corea del Nort es troba en la mitat nort, a partir del paralel 38, de la península de Corea. Està bordejà per dos mars, al occident pel Mar Groc i la bahia de Corea i al orient per el Mar del Est. Son terreny presenta numeroses serres i montanyes, separaes per profundos i estretes valls. En la costa oest predominen les planurse. El punt més alt del país és el pic del [[mont Paekdu]] conegut en Corea del Nort com a "Paektu-san", a 2774 msnm. Entre els rius més importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals foremen la frontera nort en China.
+
Corea del Nort es troba en la mitat nort, a partir del paralel 38, de la península de Corea. Està bordejà per dos mars, al occident pel Mar Groc i la bahia de Corea i al orient per el Mar del Est. Son terreny presenta numeroses serres i montanyes, separaes per profundos i estretes valls. En la costa oest predominen les planurse. El punt més alt del país és el pic del [[mont Paekdu]] conegut en Corea del Nort com a "Paektu-san", a 2774 msnm. Entre els [[riu|rius]] més importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals foremen la frontera nort en [[China]].
   −
El clima local és templat, sent la época en ´mes precipitacions el estiu, durant una estació de pluges denominada ''jangma''. Els hiverns poden ser molt forts.
+
El clima local és templat, sent la época en ´mes precipitacions el [[estiu]], durant una estació de pluges denominada ''jangma''. Els [[hiver|hiverns]] poden ser molt forts.
    
La ciutat més gran de Corea del Nort és sa capital [[Pyongyang]]. Atres ciutats a destacar son: [[Kaesŏng]], en el sur; [[Sinuiju]],  en el nord-est [[Wŏnsan]] i [[Hamhung]] en el est i [[Ch'ŏngjin]] en el nord-est.
 
La ciutat més gran de Corea del Nort és sa capital [[Pyongyang]]. Atres ciutats a destacar son: [[Kaesŏng]], en el sur; [[Sinuiju]],  en el nord-est [[Wŏnsan]] i [[Hamhung]] en el est i [[Ch'ŏngjin]] en el nord-est.
Llínea 52: Llínea 54:  
== Economia ==
 
== Economia ==
 
[[Image:Fotonocturnasatelital eninsula corea.jpg|thumb|right|200px|Foto nocturna satelital de la [[Península de Corea]].]]
 
[[Image:Fotonocturnasatelital eninsula corea.jpg|thumb|right|200px|Foto nocturna satelital de la [[Península de Corea]].]]
Des de la caiguda del Teló d'Acer el pais atraviesa per una crònica situació econòmica. En tot i això, no és posible conéixer detalls, puix les organisacions internacionals que monitoregen les activitats comercials i financières mundials no conten en senyes sobre el país, o presenten enorms lagunes en els seus informs (Corea del Nort no és membre del [[Fondo Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] no conta en senyes econòmics sobre el país). En tot i això, segons el [[World Factbook]] de la CIA, la molt precària situació alimentària dels anys noranta no hac esat. Un enorm percentage dels recursos se seguix destinatn al sector militar.
+
Des de la caiguda del Teló d'Acer el pais atraviesa per una crònica situació econòmica. En tot i això, no és posible conéixer detalls, puix les organisacions internacionals que monitoregen les activitats comercials i financières mundials no conten en senyes sobre el país, o presenten enorms lagunes en els seus informs (Corea del Nort no és membre del [[Fondo Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] no conta en senyes econòmics sobre el país). En tot i això, segons el [[World Factbook]] de la [[CIA]], la molt precària situació alimentària dels anys noranta no hac esat. Un enorm percentage dels recursos se seguix destinatn al sector militar.
    
Part dels norcoreans viu en situacions d'extrema pobrea. Un bon percentage de persones sobreviu gracies a l'[[ajudahumanitària]], la qual se distribuix en moltes dificultats degut a les reticències del govern norcoreà. Els principals donants són Corea del Sur i China.
 
Part dels norcoreans viu en situacions d'extrema pobrea. Un bon percentage de persones sobreviu gracies a l'[[ajudahumanitària]], la qual se distribuix en moltes dificultats degut a les reticències del govern norcoreà. Els principals donants són Corea del Sur i China.
Llínea 59: Llínea 61:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Segons senyes del govern, en el any 2007, Corea del Nort té una població de 23.300.000 habitants. El idioma oficial és el coreà. L'esperança de vida és de 72 anys. El 99% de la població està alfabetisada. El promig de fils per dona és de 2,05.
+
Segons senyes del govern, en el any [[2007]], Corea del Nort té una població de 23.300.000 habitants. El idioma oficial és el coreà. L'esperança de vida és de 72 anys. El 99% de la població està alfabetisada. El promig de fils per dona és de 2,05.
    
Els coreans del Nort i del Sur, que probablement són una rama del tronc ''tungús'', que va patir en el pas dels sigles influències de els seus conquistadors chinos i mongols. En comparació en la generalitat dels paisos asiàtics, quidra l'atenció la homogeneitat ètnicai cultural: no existixen minories diferenciades.
 
Els coreans del Nort i del Sur, que probablement són una rama del tronc ''tungús'', que va patir en el pas dels sigles influències de els seus conquistadors chinos i mongols. En comparació en la generalitat dels paisos asiàtics, quidra l'atenció la homogeneitat ètnicai cultural: no existixen minories diferenciades.
Llínea 67: Llínea 69:     
== Turisme ==
 
== Turisme ==
En la República Popular Democràtica de Corea, els artículs com plantes, animals, drogues, explosius, armes, qualsevol tipod e pronografia, propaganda de mases, ràdio, sistema de posiciomanet global ([[GPS]]) i telèfons mòbils no estan permesos.
+
En la República Popular Democràtica de Corea, els artículs com plantes, animals, drogues, explosius, armes, qualsevol tipo de pornografia, propaganda de mases, ràdio, sistema de posiciomanet global ([[GPS]]) i telèfons mòbils no estan permesos.
    
Se permetixen càmares de fotos (analògiques o digitals), càmeres de vídeo, ordinadors portàtils (que no inclouan dispositius de comunicació per ràdio o inalàmbrics), ordinadors de ma i reproductors de discs ocmpactes o de format [[MP3]].
 
Se permetixen càmares de fotos (analògiques o digitals), càmeres de vídeo, ordinadors portàtils (que no inclouan dispositius de comunicació per ràdio o inalàmbrics), ordinadors de ma i reproductors de discs ocmpactes o de format [[MP3]].
111 182

edicions

Menú de navegació