Canvis

[[Image:Senyera e Serrans.JPG|right|275px|thumb|<center>Senyera en Serrans</center>]]

[[Image:Senyera e Serrans.JPG|right|275px|thumb|<center>Senyera en Serrans</center>]]

Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.  

Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.  

La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que lis dona  nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona  nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

==  Introducció ==

==  Introducció ==

El monument, és una mostra del [[gòtic]] militar i va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]] el 3 de [[juny]] de [[1931]]. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perquè la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilitzades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

El monument, és una mostra del [[gòtic]] militar i va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]] el 3 de [[juny]] de [[1931]]. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

:Un eixemple lo tenim en este fragment  d'En [[Ricart Garcia Moya]]:

:Un eixemple lo tenim en este fragment  d'En [[Ricart Garcia Moya]]:

Per tant, en [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."

Per tant, en [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."

== L'edifici. ==

== L'edifici. ==

[[Image:Escut Real Serrans.jpg|rigth|thumb|<center>Escut Real.</center>]]

[[Image:Escut Real Serrans.jpg|rigth|thumb|<center>Escut Real.</center>]]

[[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]

[[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el [[sigle XIV]]. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera fer-les servir contra la ciutat. Lo mateix passà després en la construcció de les [[Torres de Quart]].

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el [[sigle XIV]]. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera utilisar-les contra la ciutat. Lo mateix passà després en la construcció de les [[Torres de Quart]].

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

En [[juliol]] de [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans.  Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].

En [[juliol]] de [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans.  Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].

A continuació aportem algunes senyes històriques i anécdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

===Funció simbòlica i avís de guerra.===

===Funció simbòlica i avís de guerra.===

La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels [[monuments històrics]] i artístics mes bells de [[Valéncia]].  

La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels [[monuments històrics]] i artístics mes bells de [[Valéncia]].  

Les Torres dels Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta unes de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.  

Les Torres dels Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta una de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.  

En els durs anys de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fons pictòrics del [[Museu del Prat]].  

En els durs anys de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fondos pictòrics del [[Museu del Prat]].  

Han sigut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.  

Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.  

Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han sigut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)

Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)

==Referències==

==Referències==