Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  16:46 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'ultim' a 'últim'
Llínea 25: Llínea 25:  
Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germa del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmara en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei frances.
 
Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germa del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmara en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei frances.
   −
En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este ultim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en 1436, [[Normandi­a]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el paï­s dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.
+
En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en 1436, [[Normandi­a]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el paï­s dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.
    
A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny poli­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.
 
A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny poli­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.
111 296

edicions

Menú de navegació