Canvis

L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).

L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).

Les especies americanes donaren orige al genero Mesohippus en el oligocen; després en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipus foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.

Les especies americanes donaren orige al genero Mesohippus en el oligocen; després en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipo foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.

Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del [[sigle XVI]], tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.

Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del [[sigle XVI]], tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

'''Bretò:''' Prengué el seu nom de la regió de [[Bretanya]], en el noroest de [[Franç]]a. '''Cavall''' de raça energica, molt apreciat pels llaurador per als treballs del camp. Existixen tres tipus de Bretò, que en conjunt van satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de Bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepasats eran cavalls robusts. El bretò de posta es de raça mes fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent es el mes llauger dels tres. En el passat, la seua ascendència de sanc calent fiu d'ell un elegant '''cavall''' per a enganchar al mateix temps que un popular '''cavall''' de sella.

'''Bretò:''' Prengué el seu nom de la regió de [[Bretanya]], en el noroest de [[Franç]]a. '''Cavall''' de raça energica, molt apreciat pels llaurador per als treballs del camp. Existixen tres tipo de Bretò, que en conjunt van satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de Bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepasats eran cavalls robusts. El bretò de posta es de raça mes fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent es el mes llauger dels tres. En el passat, la seua ascendència de sanc calent fiu d'ell un elegant '''cavall''' per a enganchar al mateix temps que un popular '''cavall''' de sella.

'''Crioll:''' La raça criolla es originaria dels països suramericans d'[[Argentina]] i [[Perú]], si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims.  

'''Crioll:''' La raça criolla es originaria dels països suramericans d'[[Argentina]] i [[Perú]], si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims.