Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  18:01 10 jun 2013
m
Text reemplaça - '''']]' a ']] ''''
Llínea 49: Llínea 49:  
De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''.
 
De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''.
   −
En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra''']], jaciment per excelència del període a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.
+
En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del període a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.
    
En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i després passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).
 
En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i després passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).
Llínea 71: Llínea 71:  
*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat medieval i els restos de la muralla.
 
*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat medieval i els restos de la muralla.
   −
*'''[[Església Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra.''']]. D'estil renaixentista, construïda en el [[segle XVI]] sobre les ruïnes d'atra església més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del [[segle XV]], la doble Verònica, del [[segle XIV]], la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, així com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil, pintades cap a [[1950]]. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.
+
*'''[[Església Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra.]] '''. D'estil renaixentista, construïda en el [[segle XVI]] sobre les ruïnes d'atra església més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del [[segle XV]], la doble Verònica, del [[segle XIV]], la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, així com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil, pintades cap a [[1950]]. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.
 
L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)
 
L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)
    
*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realisada en el [[segle XVIII]] per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del [[segle XVII]], sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es van aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.
 
*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realisada en el [[segle XVIII]] per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del [[segle XVII]], sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es van aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.
   −
*'''[[Museu d'Art Contemporàneu de Pego''']]. Inaugurat en [[1991]]. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de [[1976]] .
+
*'''[[Museu d'Art Contemporàneu de Pego]] '''. Inaugurat en [[1991]]. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de [[1976]] .
    
*'''Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família'''.
 
*'''Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família'''.
Llínea 91: Llínea 91:  
*'''''Les covetes'''''.
 
*'''''Les covetes'''''.
   −
*'''[[Ambra|Castell d'Ambra''']]. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[segle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].
+
*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[segle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].
    
*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.
 
*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.
Llínea 102: Llínea 102:  
:'''''El Pla'''''. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat segle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) a on van viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta  muralla circumdant.  
 
:'''''El Pla'''''. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat segle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) a on van viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta  muralla circumdant.  
   −
*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva''']]. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
+
*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
    
=== Muralles i castells de Pego ===
 
=== Muralles i castells de Pego ===
Llínea 113: Llínea 113:  
== Festes ==
 
== Festes ==
   −
*'''[[Sant Antoni Abat''']]. Les festes comencen en el "[[Porrat]] de Sant Antoni", el dia [[17 de giner]]. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
+
*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Les festes comencen en el "[[Porrat]] de Sant Antoni", el dia [[17 de giner]]. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
   −
*'''[[Baixada del riu Bullent''']]. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que du 22 edicions. Durant esta festa el poble s'unix per a realisar una peculiar "carrera". Els participants realisen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destrea.
+
*'''[[Baixada del riu Bullent]] '''. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que du 22 edicions. Durant esta festa el poble s'unix per a realisar una peculiar "carrera". Els participants realisen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destrea.
   −
*'''[[Carnaval|Carnestoltes''']]. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
+
*'''[[Carnaval|Carnestoltes]] '''. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
   −
*'''[[Enterrament de la Sardina''']]. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de semana següent del de les Carnestoltes, i a on la gent es vestix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construïx una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final del passacarrer en una foguera.
+
*'''[[Enterrament de la Sardina]] '''. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de semana següent del de les Carnestoltes, i a on la gent es vestix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construïx una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final del passacarrer en una foguera.
   −
*'''[[Falles''']]. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la ''Falla de la Font'', la ''Falla de la Plaça i Nazaret'' i la ''Falla del Convent''.  
+
*'''[[Falles]] '''. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la ''Falla de la Font'', la ''Falla de la Plaça i Nazaret'' i la ''Falla del Convent''.  
   −
*'''[[Semana Santa''']]. En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.  
+
*'''[[Semana Santa]] '''. En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.  
   −
*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo''']]. És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres després de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.
+
*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo]] '''. És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres després de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.
 
Des de [[1969]] es celebren en desfilades de [[Moros i Cristians]], en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.
 
Des de [[1969]] es celebren en desfilades de [[Moros i Cristians]], en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.
  

Menú de navegació