Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
172 bytes eliminats ,  20:26 12 feb 2009
m
Revertides les edicions de 85.55.75.43 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Silla Blava
Llínea 22: Llínea 22:  
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Algar''' és un municipi ubicat a l'actual [[província de València]], al [[País Valencià]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], i limita al nord-est amb la comarca de l'[[Alt Palància]].
+
'''Algar''' és un municipi ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], llimitant al noroest ab la comarca de l'[[Alt Palància]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], a la ribera del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa, amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals en són: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picaio'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arguines, la qual serveix de límit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràni. El poble s'alça a la banda dreta del Palància, en un menut alturó
+
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa ab zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó
   −
S'accedeix a aquesta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23. Cal prendre l'eixida núm. 14 i tot seguit, la CV-327. Altre trajecte més còmode és continuar per l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].
+
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23 i prenent després la CV-327. Atre trayecte més cómodo es utilisar la A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].
    
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
   −
[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], a la [[província de València]] i [[Sogorb]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] a la [[província de Castelló]].
+
[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneja]] en la [[província de Castelló]].
    
== Història ==
 
== Història ==
D'origen àrab, fon conquistada pels cristians l'any [[1238]. Pertangué a l'[[Orde de la Mercé]], sent una baronia de la qual tenia el títol de baró el general de dit orde. Mantingué la població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] el [[1609]]. Després de l'expulsió quedà pràcticament despoblada, i el [[1610]] fon novament poblada per cristians.  
+
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En [[1610]] es novament repoblada per cristians.  
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 66: Llínea 66:     
== Economia ==
 
== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilitzen per a pastura d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguida per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[ametller]]s i [[cereal]]s.
+
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme son de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[armeler]]s i [[cereal]]s.
   −
La superfície de regadiu comprén els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.
+
La superfície del regadiu compren els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.
   −
Hi hagué una fàbrica de farines i una altra d'algeps. Ara n'hi existeixen una de palets i una altra d'escaioles.
+
Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps.  
 +
Ara existixen una de pallets i atra d'escayoles.
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*'''Església parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercé.  
+
*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.  
    
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Séquia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.
+
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.
    
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Sant Antoni abat'''. Se celebra en el seu dia, el 17 de gener.
+
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el 17 de giner.
*'''''Huitava'''''. En la tercera stemana d'agost té lloc aquesta festa, de la qual el major exponent son els bous al carrer.
+
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent son els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i sant Pere Nolasc, a partir del 21 de setembre.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.
 
   
 
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Menú de navegació