Canvis

Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].

Irlandés haurien de jurar llealtat a la [[monarquia en la Mancomunitat Britànica de Nacions|monarquia britànica]]. Encara que este conveni feya inevitable la divisió de [[Irlanda]], el punt clau de la disputa sobre el Tractat fon el rebuig als símbols de la monarquia de [[Gran Bretanya]].

Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)|Michael Collins]], senyalaven que els termes oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.

Els partidaris de l'acort, els líders dels quals eren [[Arthur Griffith]] i [[Michael Collins (líder irlandés)|Michael Collins]], senyalaven que els térmens oferits eren els millors que s'havien propost fins ad eixe moment. L'Estat Lliure dispondria de Parlament i govern propis i tindria ple control sobre el seu [[economia]] i [[Eixèrcit]]. Este sector reconeixia que el Tractat no arreplegava totes les demandes per les quals s'havia lluitat durant la guerra contra Gran Bretanya, pero brindava una oportunitat per a conseguir un major grau de llibertat posteriorment. Al seu parer, l'oposició al pacte implicaria un nou conflicte armat contra els britànics que el [[IRA|Eixèrcit Republicà Irlandés]] (IRA) no conseguiria guanyar. El document es va debatre en el Parlament del Sinn Féin (el [[Dáil Éireann]], organisme que es convertiria posteriorment, en la mateixa denominació irlandesa, en l'Assamblea d'Irlanda) des del [[14 de decembre]] de [[1921]] fins al [[7 de giner]] de [[1922]], data en que fon aprovat per un escàs marge: 67 vots enfront de 57.

Este resultat va ocasionar la divisió del Sinn Féin i de l'IRA en dos grups, un contrari al Tractat Anglo-irlandés i un atre favorable. Les negociacions per a conseguir la reunificació del moviment es van prolongar durant sis mesos, pero les dos postures continuaven sent irreconciliables. Aixina, va esclatar una guerra civil a finals de [[juny]].

Este resultat va ocasionar la divisió del Sinn Féin i de l'IRA en dos grups, un contrari al Tractat Anglo-irlandés i un atre favorable. Les negociacions per a conseguir la reunificació del moviment es van prolongar durant sis mesos, pero les dos postures continuaven sent irreconciliables. Aixina, va esclatar una guerra civil a finals de [[juny]].