Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
514 bytes afegits ,  20:30 24 jul 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg|thumb|200px|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des de el [[segle XVI]]]]
 
'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  
 
'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  
   Llínea 13: Llínea 14:     
== L'expedició ==
 
== L'expedició ==
 +
[[Image:Cortés Ruta Cuba-Tenochtitlan.png|thumb|Expedició de Hernán Cortés des de Cuba fins Tenochtitlan]]
 
Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs.
 
Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs.
   Llínea 18: Llínea 20:     
== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán ==
 
== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán ==
 +
[[Image:Malinche Tlaxcala.jpg|thumb|'''[[La Malinche]]''' traduix la llengua dels mexiques a Cortés. ''Lienzo de Tlaxcala'', seglo XVI]]
 
El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si.  
 
El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si.  
   Llínea 103: Llínea 106:     
=== La rebelió i La Nit Trista ===
 
=== La rebelió i La Nit Trista ===
 +
[[Image:The sad night.jpg|thumb|200px|La Nit Trista]]
 
El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols.  
 
El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols.  
   Llínea 251: Llínea 255:  
*[[Llegenda negra espanyola]]
 
*[[Llegenda negra espanyola]]
 
*[[La Paz (Baixa California Sur)]]
 
*[[La Paz (Baixa California Sur)]]
  −
== Enllaços externs ==
  −
  −
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons|Hernán Cortés]
  −
  −
*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]
  −
*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]
      
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 273: Llínea 270:     
{{Traduït de|es|Hernán_Cortés}}
 
{{Traduït de|es|Hernán_Cortés}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons|Hernán Cortés]
 +
 +
*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació]
 +
*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés]
    
[[Categoria:Militars d'Espanya]]
 
[[Categoria:Militars d'Espanya]]
8229

edicions

Menú de navegació