Llínea 3: |
Llínea 3: |
| La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent. | | La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent. |
| | | |
− | És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents mètodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos mètodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies. | + | És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents métodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos métodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies. |
| | | |
| == Descripció i classificació de les ciències == | | == Descripció i classificació de les ciències == |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | '''[[Ciències naturals]] ''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalea]]. Seguixen el [[método científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]] | | | '''[[Ciències naturals]] ''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalea]]. Seguixen el [[método científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]] |
| |- | | |- |
− | | '''[[Ciències socials]] ''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El mètodo depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] - [[Treball social]] | + | | '''[[Ciències socials]] ''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El método depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] - [[Treball social]] |
| |} | | |} |
| | | |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| {{AP|Método científic}} | | {{AP|Método científic}} |
| | | |
− | Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi mètodo d'investigació. Com a mètodo de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o be descartada. La forma clàssica del mètodo de la ciència ha segut la inducció (formalisada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha segut fortament qüestionada com el mètodo de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el mètodo de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}} | + | Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi método d'investigació. Com a método de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o be descartada. La forma clàssica del método de la ciència ha segut la inducció (formalisada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha segut fortament qüestionada com el método de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el método de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}} |
| | | |
− | En tot cas qualsevol mètodo científic requerix estos [[criteris]]: | + | En tot cas qualsevol método científic requerix estos [[criteris]]: |
| | | |
| * La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per pares|revisades per parixes]]. | | * La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per pares|revisades per parixes]]. |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| L'experimentació no és aplicable a totes les branques de la ciència; la seua exigència no és necessària generalment en àrees del coneiximent com la [[vulcanologia]], la [[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens naturals és un requisit fonamental de tota ciència establint les condicions que, de produir-se, farien falsa [[falsació]] la teoria o hipòtesis investigada. | | L'experimentació no és aplicable a totes les branques de la ciència; la seua exigència no és necessària generalment en àrees del coneiximent com la [[vulcanologia]], la [[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens naturals és un requisit fonamental de tota ciència establint les condicions que, de produir-se, farien falsa [[falsació]] la teoria o hipòtesis investigada. |
| | | |
− | D'atra banda, hi ha ciències, especialment en el cas de les [[ciències humanes]] i [[ciències socials|socials]], on els fenòmens no sols no es poden repetir controlada i artificialment (que és en el que consistix un experiment), sino que són, per la seua essència, irrepetibles, v.G. la [[història]]. De manera que el concepte de mètodo científic aplicat a estes ciències hauria de ser repensat, acostant-se més a una definició com la següent: "''procés de coneiximent caracterisat per l'us constant i irrestricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent en les senyes de l'observació''". | + | D'atra banda, hi ha ciències, especialment en el cas de les [[ciències humanes]] i [[ciències socials|socials]], on els fenòmens no sols no es poden repetir controlada i artificialment (que és en el que consistix un experiment), sino que són, per la seua essència, irrepetibles, v.G. la [[història]]. De manera que el concepte de método científic aplicat a estes ciències hauria de ser repensat, acostant-se més a una definició com la següent: "''procés de coneiximent caracterisat per l'us constant i irrestricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent en les senyes de l'observació''". |
| | | |
| == Aplicacions de la llògica i de les matemàtiques en la ciència == | | == Aplicacions de la llògica i de les matemàtiques en la ciència == |
Llínea 70: |
Llínea 70: |
| {{AP|Filosofia de la ciència}} | | {{AP|Filosofia de la ciència}} |
| | | |
− | L'efectivitat de la ciència com a modo d'adquisició de coneiximent ha constituït un notable camp d'estudi per a la [[filosofia]]. La filosofia de la ciència intenta comprendre el caràcter i justificació del coneiximent científic i les seues implicacions ètiques. Hi ha resultat particularment difícil proveir una definició del mètodo científic que puga servir per a distinguir en forma clara la ciència de la no ciència. | + | L'efectivitat de la ciència com a modo d'adquisició de coneiximent ha constituït un notable camp d'estudi per a la [[filosofia]]. La filosofia de la ciència intenta comprendre el caràcter i justificació del coneiximent científic i les seues implicacions ètiques. Hi ha resultat particularment difícil proveir una definició del método científic que puga servir per a distinguir en forma clara la ciència de la no ciència. |
| | | |
| {{cita|La més bella i profunda emoció que mos és Donat sentir és la sensació del místic. Ella és la que genera tota verdadera ciència. L'home que desconeix eixa emoció, que és incapaç de maravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort. Saber que allò que per a mosatros és impenetrable realment existix, que es manifesta com la més alta saviea i la més radiant bellea, sobre la qual les nostres atordides facultats només poden comprendre en les seues formes més primitives. Eixe coneiximent, eixa sensació, és la verdadera religió.|Albert Einstein}} | | {{cita|La més bella i profunda emoció que mos és Donat sentir és la sensació del místic. Ella és la que genera tota verdadera ciència. L'home que desconeix eixa emoció, que és incapaç de maravellar-se i sentir l'encant i la sorpresa, està pràcticament mort. Saber que allò que per a mosatros és impenetrable realment existix, que es manifesta com la més alta saviea i la més radiant bellea, sobre la qual les nostres atordides facultats només poden comprendre en les seues formes més primitives. Eixe coneiximent, eixa sensació, és la verdadera religió.|Albert Einstein}} |
Llínea 81: |
Llínea 81: |
| [[Image:Copernicus.jpg||thumb|120px|<center>[[Nicolau Copèrnic]]</center>]] | | [[Image:Copernicus.jpg||thumb|120px|<center>[[Nicolau Copèrnic]]</center>]] |
| | | |
− | A pesar de ser relativament recent el [[mètodo científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics. | + | A pesar de ser relativament recent el [[método científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics. |
| | | |
| La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, van ser els grecs els que van deixar més escrits científics en l'Antiguetat. | | La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, van ser els grecs els que van deixar més escrits científics en l'Antiguetat. |
| Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, van ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia. | | Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, van ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia. |
| | | |
− | Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el mètodo científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. | + | Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. |
| | | |
| Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat Mijana]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també medievals. | | Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] ([[476]] dC) gran part de [[Europa]] va perdre contacte en el coneiximent escrit i es va iniciar la [[Edat Mijana]]. En l'actualitat, és més comú considerar el desenroll de la ciència com un procés continuat i gradual, en els seus antecedents també medievals. |
Llínea 92: |
Llínea 92: |
| El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]]. | | El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]]. |
| | | |
− | Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al mètodo científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el mètodo científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes. | + | Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes. |
| | | |
| Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància. | | Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància. |
Llínea 98: |
Llínea 98: |
| === Actualitat === | | === Actualitat === |
| | | |
− | L'història recent de la ciència està marcada pel continu refinat del coneiximent adquirit i el desenroll [[tecnològic]], accelerat des de l'aparició del mètodo científic. | + | L'història recent de la ciència està marcada pel continu refinat del coneiximent adquirit i el desenroll [[tecnològic]], accelerat des de l'aparició del método científic. |
| | | |
| Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] van estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenroll de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]]. | | Si be les revolucions científiques de principis del [[sigle XX]] van estar lligades al camp de la [[física]] a través del desenroll de la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], en el [[sigle XXI]] la ciència s'enfronta a la [[revolució biotecnològica]]. |
Llínea 140: |
Llínea 140: |
| * [[Tecnologia]] | | * [[Tecnologia]] |
| * [[Método científic]] | | * [[Método científic]] |
− | * [[MC-14|MC-14, mètodo científic en 14 etapes]] | + | * [[MC-14|MC-14, método científic en 14 etapes]] |
| * [[Llògica empírica]] | | * [[Llògica empírica]] |
| | | |