Diferència entre les revisions de "Interacció dipol-dipol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles')
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[Image:Dipole-dipole-interaction-in-HCl-2D.png|thumb|Interacció entre els [[dipol elèctric|dipols elèctrics]] de les molècules de [[clorur d'hidrogen]].]]  
 
[[Image:Dipole-dipole-interaction-in-HCl-2D.png|thumb|Interacció entre els [[dipol elèctric|dipols elèctrics]] de les molècules de [[clorur d'hidrogen]].]]  
  
Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/''d''<sup>2</sup>  a mesura que aumenta la seua separació ''d''. En canvi, les forces dipol varien segons 1/''d''<sup>3</sup> (''d'' elevat a la tercera [[Potència (matemàtica)#Potència de base 10|potència]]) i només són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les [[força d'enllaç|energies]] promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 [[Jul (unitat)|kJ]] per [[mol]], en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo [[enllaç iònic|iònic]] i de [[enllaç covalent]] (400 kJ per mol).
+
Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/''d''<sup>2</sup>  a mesura que aumenta la seua separació ''d''. En canvi, les forces dipol varien segons 1/''d''<sup>3</sup> (''d'' elevat a la tercera [[Potència (matemàtica)#Potència de base 10|potència]]) i a soles són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les [[força d'enllaç|energies]] promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 [[Jul (unitat)|kJ]] per [[mol]], en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo [[enllaç iònic|iònic]] i de [[enllaç covalent]] (400 kJ per mol).
  
 
Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la [[temperatura]], el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura.
 
Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la [[temperatura]], el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura.

Revisió de 12:32 20 feb 2018

L'interacció dipol-dipol consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllace d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol.

Interacció entre els dipols elèctrics de les molècules de clorur d'hidrogen.

Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/d2 a mesura que aumenta la seua separació d. En canvi, les forces dipol varien segons 1/d3 (d elevat a la tercera potència) i a soles són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les energies promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 kJ per mol, en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo iònic i de enllaç covalent (400 kJ per mol).

Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la temperatura, el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura. [1]


Tipos d'enllaç dipol-dipol

Els enllaços entre dipols permanents ocorren entre molècules que tenen un moment dipolar intrínsec; açò habitualment es pot relacionar en una diferència d'electronegativitat. Per un atre costat, els àtoms i les molècules apolars, que no tenen un moment dipolar permanent, són polarisables, açò és, poden formar dipols elèctrics com a reacció a un camp elèctric propenc. L'enllaç entre un àtom o molècula apolar i una molècula dipolar es denomina dipol permanent-dipol induït, i és d'alcanç encara més curt.

Vore també

Referències

  1. elergonomista. «Fuerzas Dipolo Dipolo» (en español). Consultat el 27 de noviembre de 2013.

Bibliografía

  • Química general, Kenneth W. Whitten, tercera edición.
  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Interacción dipolo-dipolo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.