Canvis

Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua (vore font)

Revisió de 18:12 21 jul 2021

No hi ha canvi en el tamany , 18:12 21 jul 2021

sense resum d'edició

Llínea 641: Llínea 641:

{{Cita|Llengua Valenciana: La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.|Miguel de Cervantes. 1547-1616}}

+

{{Cita|Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posició de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depén de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua.|Hasn Josef Niederehe}}

+

{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}

+

{{Cita|"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià).|(Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.}}

+

{{Cita|Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I.|Torcuato Luca de Tena}}

+

{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or.|Enrique Tierno Galvan}}

+

{{Cita|A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del món en totes i en cada una de les llengües li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.|Joan Pau II}}

+

{{Cita|Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent|Joshua Fishman}}

+

{{Cita|Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en llengua.|Francisco Marcos Marín}}

+

{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}

+

{{Cita|...la major part del tesor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo sigle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}

+

{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}

+

{{Cita|Se presenta a los Almoravides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....|Anotonio Ubieto i Arteta}}

Articul 1º del Real Decret del 26 de Novembre de 1926: “La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence.”

Llínea 915: Llínea 939:

SIMÓ SANTOJA: "Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro"Diu l'inclit catalaniste, Germà Colón: “Agustín Rubio Vela ha demostrat de forma irrebatible que la prosa cancelleresca amb conciencia retòrica i estilística, no començà a Barcelona entre els secretaris reals (Es diguen Ferrer Sayol o Bernat Metge etc, ans bé a Valencia entre els escribans de la Sala, es a dir, els escrivans dels nostres jurats, i ha posat de relleu la personalitat de Bartomeu de Villalba (escrivà entre 1371 i 1399) i la seua trancendència en el congriament de l'estil literari en la prosa administrativa.....”

Entrevista feta per Lletraferit a Has Josef Niederehe: Ultima pregunta. ¿Es el valencià una llengua o un dialecte?

−

{{Cita|Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posició de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depén de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua.|Hasn Josef Niederehe}}

−

{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}

−

{{Cita|"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià).|(Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.}}

−

{{Cita|Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I.|Torcuato Luca de Tena}}

−

~~{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or.|Enrique Tierno Galvan}}~~

−

{{Cita|A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del món en totes i en cada una de les llengües li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.|Joan Pau II}}

−

{{Cita|Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent|Joshua Fishman}}

−

~~{{Cita|Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en llengua.|Francisco Marcos Marín}}~~

−

{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}

−

{{Cita|...la major part del tesor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo sigle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}

−

~~{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}~~

−

{{Cita|Se presenta a los Almoravides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....|Anotonio Ubieto i Arteta}}

== Vore també ==

Jose2

Administradors

110 502

edicions