Diferència entre les revisions de "Ninsikil"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Segons un text, que forma part del ''Mit de Enki i Ninhursag'', trobat en Ur pertanyent a l'época paleo-babilònia, Ninsikil és la deitat que prega al seu pare [[Enki]] per no tindre un suministrament d'[[aigua]] fresca i potable en la seua mítica terra; ell llavors la beneïx fent brotar les aigües subterrànees i enviant-li navíos en càrregues d'[[or]] i pedres precioses. | Segons un text, que forma part del ''Mit de Enki i Ninhursag'', trobat en Ur pertanyent a l'época paleo-babilònia, Ninsikil és la deitat que prega al seu pare [[Enki]] per no tindre un suministrament d'[[aigua]] fresca i potable en la seua mítica terra; ell llavors la beneïx fent brotar les aigües subterrànees i enviant-li navíos en càrregues d'[[or]] i pedres precioses. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | * Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | ||
Revisió de 09:37 26 jul 2024
Ninsikil o Ninsikila, era una deesa de la mitologia mesopotàmica, patrona del paraís mític de Dilmún; una illa, propenca a l'actual Baréin.
Segons un text, que forma part del Mit de Enki i Ninhursag, trobat en Ur pertanyent a l'época paleo-babilònia, Ninsikil és la deitat que prega al seu pare Enki per no tindre un suministrament d'aigua fresca i potable en la seua mítica terra; ell llavors la beneïx fent brotar les aigües subterrànees i enviant-li navíos en càrregues d'or i pedres precioses.
Referències
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
- Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria