Canvis

392 bytes eliminats ,  14:37 26 nov 2013
Llínea 88: Llínea 88:     
== Nomenclatura ==
 
== Nomenclatura ==
[[Fitxer:Human_anatomy_planes_CAT.svg|thumb|Plans de l'anatomia]]
+
[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg|thumb|Plans de l'anatomia]]
Abans que l'anatomia comencés a disposar de nomenclatura oficial, es va crear una mena de llenguatge tècnic. El llenguatge tècnic s'estandarditza, de manera que és el mateix al món sencer, per exemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fou l'últim en ser revisat el 1998.<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref> Moltes de les contribucions al llenguatge tècnic s'han fet amb el llatí o llatinització del grec antic.
+
Abans que l'anatomia comences a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear una mena de llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix al món sincer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat el 1998.<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref> Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.
   −
Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar mitjançant diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.
+
Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.
    
=== Plans de secció ===
 
=== Plans de secció ===
{{principal|Termes anatòmics de localització#Plans anatòmics}}
+
{{artícul principal |Termes anatòmics de localisació#Plans anatòmics}}
Normalment es fan servir tres plans, per tal de dibuixar seccions del cos humà: El ''[[pla horitzontal]]'', el ''[[pla frontal]]'' i el ''[[pla sagital]]''. El ''pla medià'' és un tipus de pla sagital, que parteix el cos en dues meitats simètriques (essent d'aquesta manera el pla sagital que es mostra a la imatge). El ''pla medià'' és l'únic fix, a la manera a la que s'han definit. Es pot, per exemple, fer un tall horitzontal, frontal o sagital de manera que respecten les seues direccions. Exemples són el pla horitzontal que es pot fer a l'altura de les espatlles, del genoll o qualsevol altra altura (veure el dibuix).
+
Normalment es fan servir tres plans, per tal de dibuixar seccions del cos humà: El ''[[pla horisontal]]'', el ''[[pla frontal]]'' i el ''[[pla sagital]]''. El ''pla medià'' és un tipo de pla sagital, que partix el cos en dos mitats simètriques (sent d'esta manera el pla sagital que es mostra a la image). El ''pla medià'' és l'únic fix, a la manera a la que s'han definit. Es pot, per eixemple, fer un tall horisontal, frontal o sagital de manera que respecten les seues direccions. Eixemples són el pla horisontal que es pot fer a l'altura de les espatlles, del genoll o qualsevol atra altura (vore el dibuix).
   −
=== Direccions<ref>{{citar web|títol=Introducció a l’estudi de l’Anatomia|url=http://www.creuroja.org/escola/Nova2/CampusVirtual/7317/U7317U2IA.pdf|autor=Creu Roja|llengua=català|consulta=2011-03-30}}</ref> ===
+
=== Direccions ===
[[Fitxer:Anatomy_Directional_terms-ca.svg|thumb|Direccions d'anatomia.]]
+
[[Archiu:Anatomy_Directional_terms-ca.svg|thumb|Direccions d'anatomia.]]
[[Fitxer:Rostralcaudal.svg|thumb|Imatge representant direccions rostral i caudal.]]
+
[[Archiu:Rostralcaudal.svg|thumb|Imatge representant direccions rostral i caudal.]]
 
{{principal|Termes anatòmics de localització#Termes de direcció}}
 
{{principal|Termes anatòmics de localització#Termes de direcció}}
Per a l'estudi de l'anatomia es poden fer servir direccions anatòmiques que indiquen localitzacions relatives o recorreguts de sistemes i òrgans determinats. La base de direccions de l'ésser humà és molt semblant a la de la resta de vertebrats. Els vertebrats s'integren en aquesta metodologia d'estudi gràcies a la disposició bàsica que comparteixen:<ref>{{citar web|títol=Human Anatomy|url=http://biology.ucf.edu/~logiudice/Anatomy%20Notes%20WS.doc|autor=University of Central Florida|llengua=anglès|consulta=2011-04-10}}</ref>
+
Per a l'estudi de l'anatomia es poden fer servir direccions anatòmiques que indiquen localitzacions relatives o recorreguts de sistemes i òrguens determinats. La base de direccions del ser humà és molt semblant a la de la resta de vertebrats. Els vertebrats s'integren en esta metodologia d'estudi gràcies a la disposició bàsica que compartixen:
# [[Simetria planar|Simetria bilateral]]: Moltes de les estructures i els òrgans són simètrics a cada costat del pla medià.
+
# [[Simetria planar|Simetria bilateral]]: Moltes de les estructures i els òrguens són simètrics a cada costat del pla medià.
# Disposició de ''tub dins un tub'': Dins de la forma de cada vertebrat disposen d'un tub digestiu.
+
# Disposició de ''tubo dins un tubo'': Dins de la forma de cada vertebrat disponen d'un tubo digestiu.
 
# Segmentació: Repetició de membres en direcció axial (costelles, extremitats, etc).
 
# Segmentació: Repetició de membres en direcció axial (costelles, extremitats, etc).
 
# [[Columna vertebral]] buida i nervada.
 
# [[Columna vertebral]] buida i nervada.
Llínea 109: Llínea 109:  
# [[Bossa faríngia|Bosses faríngies]].
 
# [[Bossa faríngia|Bosses faríngies]].
   −
Així doncs, uns exemples de direccions anatòmiques són:
+
Així dons, uns eixemples de direccions anatòmiques són:
   −
* ''Cranial''-''Caudal'' o ''Inferior''-''Superior''
+
* ''Craneal''-''Caudal'' o ''Inferior''-''Superior''
 
* ''Medial''-''Lateral''
 
* ''Medial''-''Lateral''
 
* ''Ventral'' i ''anterior''-''Dorsal'' i ''posterior''
 
* ''Ventral'' i ''anterior''-''Dorsal'' i ''posterior''
 
* ''Proximal''-''Distal''
 
* ''Proximal''-''Distal''
 
* ''Dreta''-''Esquerra''
 
* ''Dreta''-''Esquerra''
* ''Superficial''-''Profund''
+
* ''Superficial''-''Profunt''
    
També es fan servir en conjunt les direccions ''Rostral'' i ''Caudal''.
 
També es fan servir en conjunt les direccions ''Rostral'' i ''Caudal''.
6408

edicions