Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries (en llatí: Regnum Asturorum) fonr la primera entitat política cristiana establida en la península ibèrica despuix del colapse de la regne visigot de Toledo despuix de la desaparició del rei Rodrigo en la batalla de Guadalete i la subsegüent conquista musulmana de la península ibèrica. En les seues primeres décades, l'extensió territorial del Regne d'Astúries es llimità als territoris del rebanc cantàbric i les seues comarques adjacents. En posterioritat, els reis asturians varen iniciar una vigorosa expansió que a principis del sigle X alcançà el riu Duero.

Cultura i societat

El regne tenia una economia de subsistència purament agrícola i ganadera, eminentment rural, en Oviedo com a únic núcleu urbà en l'actual Astúries. No obstant, hi havia una série de ciutats importants en les demés parts del regne, com Braga, Lugo, Astorga, León, Zamora. La societat, de tipo igualitari en un primer moment, es va feudalisant progressivament, sobretot en l'arribada de població mossàrap de cultura visigoda. Paradòxicament, esta població va cristianisant el regne, que inicialment s'assentava en una zona en molts elements culturals pagans (la iglésia de Santa Creu, en Cangas de Onís, primer vestigi arquitectònic, es construïx sobre un dolmen).

L'organisació territorial estava lligada a comtes, que estaven al mando de les parts més alluntades, estant el núcleu inicial astur baix mandat directe del rei. L'estructura de la cort, el ofici palatí, era molt més simple que el dels visigots.

El regne d'Astúries va amprar la representació de la Creu de la Victòria com a símbol protector en Iglésies i fundacions públiques i també en construccions militars, com la fortalea d'Alfonso III en Oviedo, constituint-se aixina en emblema del regne.

Pero lo que ací devem subrallar és la freqüència de les representacions de la creu en evident valor emblemàtic, de manera idèntica a com s'hauria dispost més vesprada un escut d'armes. Alfonso III el magne la va fer gravar en una làpida sobre la porta del seu palau d'Oviedo en l'any 875. [..] La creu procesional complix també la funció d'ensenya o guió de l'eixèrcit real. El liber ordinum descriu la partida a la guerra del rei d'Astúries al front de les seues tropes: el diácono pren de l'altar la creu áurea que tanca el Lignum crucis, l'entrega al bisbe, i este al rei, qui la dona al sacerdot que la portarà precedint-li.