Plantilla:Infotaula d'acontenyiment El Cap d'Any és el dia en que escomença un nou any i en el qual s'incrementa el conte d'anys. En moltes cultures, este acontenyiment se celebra d'alguna manera.[1] Per eixemple, el Cap d'Any del calendari gregorià correspon al dia 1 de giner, igual que passava en el calendari romà, pero existixen atres calendaris que situen el Cap d'Any de manera diferent.

Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el raïm de la sort.[2] [3]

Problemàtica del dia de cap d'any

En el moment històric del pas del calendari julià al gregorià, hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'1 de giner) s'havia desplaçat al 25 de març, al 25 de decembre o inclús al 29 d'agost, d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any 1564 França hagué de promulgar l'Edicte de Roussillon per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne.

El Cap d'Any en el Regne de Valéncia

En el Regne de Valéncia la nit en la que comença un nou any en valencià és la Nit de Cap d'Any. La tradició castellana és que eixa mateixa nit i en eixe mateix moment, celebren l'última nit de l'any (Nochevieja, en castellà). Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que comença, per ad això lo correcte en la llengua valenciana és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon Any".

Cap d'Any és el primer dia de l'any (1 de giner) i també és la tradició, a l'hora de dinar, juntar-se la família entorn a la taula.

Referències

  1. Aveni, Anthony (2003). «Happy New Year! But Why Now?», Oxford University Press (ed.). The Book of the Year: A Brief History of Our Seasonal Holidays, pp. 11–28.
  2. «Raïm de la sort». Cultura popular . Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 giner 2015].
  3. http://www.lapaginademmm.com/tuvas.htm Costumbre de las 12 uvas (en castellà)