Imperi Bizantí[1] o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilisats per a descriure l'Imperi Romà durant l'Edat Mijana, centrat en la seua capital de Costantinoble. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a Imperi Romà (en grec Βασιλεία Ῥωμαίων, Basileía Rhōmaíōn), Imperi dels Romans o Romania Ῥωμανία, Rhōmanía). Els seus emperadors continuaren la successió ininterrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (Rûm "Roma"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del grec medieval,[2] gran part dels seus contemporàneus de l'Europa occidental el coneixien com a Imperium Graecorum, o Imperi dels Grecs.

L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador Constantí I transferí la capital de Nicomèdia, a Anatòlia, a la ciutat de Bizanci, que fon rebatejada Nova Roma o Costantinoble, en el Bòsfor. En el segle VII, baix el regnat de l'emperador Heracli, les reformes del qual canviaren la naturalea de l'eixèrcit de l'imperi i reconegueren el grec com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les guerres romano-sassànides i les guerres arabo-bizantines. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'Europa en tèrmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el segle XII, l'imperi caigué en un llarc declive durant les guerres Otomano-bizantines, acabant en la caiguda de Costantinoble en el segle XV.

L'imperi, un bastió del cristianisme i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'expansió de l'islam, proporcionà una moneda estable en or a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'antiga Grècia, Roma i moltes atres cultures.

Referències

  1. Un terme historiogràfic utilisat com a mínimun des del segle XVII.
  2. Davies (1996), 245
    * Moravcsik (1970), 11–12
    * Lapidge (1998), 79
    * Winnifrith–Murray (1983), 113