Thomas Altizer

Thomas Jonathan Jackson Altizer (28 de maig de 1927 – 28 de novembre de 2018) fon un professor universitari, estudiós de la religió i teòlec nortamericà, conegut per haver incorporat la teologia de la mort de Deu i la filosofia dialèctica hegeliana a la seua obra. Considerava que la seua teologia filosòfica també es fonamentava en els treballs de William Blake i estimava que el seu pensament teològic alcançà la seua plena madurea en el seu ampli estudi del pensament visionari radical de Blake: The New Apocalypse: The Radical Christian Vision of William Blake (1967); de fet, es considerava a sí mateix el primer i únic teòlec plenament blakeà.

Educació

Altizer naixqué en Cambridge, Massachusetts, el 28 de maig de 1927, i va créixer en dos germanes en Charleston, Virginia Occidental. Estudià en el St. John's College d'Annapolis, Maryland, i en l'Universitat de Chicago, a on va obtindre els seus títuls de grau, màster i doctorat. La seua tesis de mestrage de 1951 examinà els conceptes de naturalea i gràcia en Agustí de Hipona. La seua tesis doctoral de 1955, baix la direcció de l'historiador de les religions Joachim Wach, analisà la comprensió de la religió en Carl Gustav Jung.

Despuix d'obtindre el seu doctorat, intentà ordenar-se com a sacerdot episcopal, pero no superà l'evaluació psiquiàtrica. Relata que, poc abans d'això, tingué una experiència terrorífica: «De sobte em vaig despertar i vaig aplegar a estar verdaderament posseït, i vaig experimentar una epifania de Satanás que mai he segut capaç de negar per complet; una experiència en la que podia sentir realment a Satanás consumint-me, absorbint-me en el seu propi ser, com si es tractara de l'iniciació i unió més profundes possibles, i al mateix temps l'unió més horrible». Afig que potser fon l'experiència més profunda de la seua vida, i que creu que «va afectar profundament a la meua vocació com a teòlec, i inclús a la meua pròpia obra teològica». No obstant, una segona experiència religiosa notable tingué lloc en 1955, mentres llegia un ensaig sobre Nietzsche i Rilke; en eixe moment, Altizer va experimentar verdaderament la mort de Deu com una conversió: «…realment fon paralela a la meua experiència anterior de la epifania de Satanás; esta volta vaig experimentar una gràcia pura, com si fora l'inversa exacta de la meua experiència de Satanás».

Fon professor assistent de religió en el Wabash College de Crawfordsville, Indiana, entre 1954 i 1956. Posteriorment, passà a ser professor associat de Bíblia i religió en l'Universitat d'Emory des de 1956 fins a 1968. Fon professor d'Estudis Religiosos en l'Universitat de Stony Brook des de 1968 fins a 1996. Fins al seu decés en 2018, fon professor emèrit d'Estudis Religiosos en dita universitat.

La controversia sobre "la mort de Deu"

Durant el periodo d'Altizer en Emory, dos artículs de la revista Time destacaren les seues idees religioses, en els números d'octubre de 1965 i abril de 1966. El número d'abril, publicat en época de Pasqua, plantejava en la seua portada, en grans lletres roges sobre un fondo negre, la pregunta: «¿Ha mort Deu?».

Altizer afirmà en repetides ocasions que el despreci, l'indignació i inclús les amenaces de mort que va rebre posteriorment estaven fòra de lloc. La proclamació religiosa d'Altizer entenia la mort de Deu (en realitat, una autoextinció) com un procés que començà en la creació del món i culminà en Jesucrist, que la seua crucifixió derramà en realitat l'esperit ple de Deu en este món. En el desenroll de la seua postura, Altizer es basà en el pensament dialèctic de Hegel, els escrits visionaris de William Blake, l'antroposofia d'Owen Barfield i certs aspectes dels estudis de Mircea Eliade sobre lo sagrat i lo profà.

A mitan de la década de 1960, Altizer es va vore implicat en debats sobre les seues idees en atres teòlecs cristians radicals com Gabriel Vahanian, William Hamilton i Paul Van Buren, aixina com en el rabí Richard Rubenstein. Estos estudiosos de la religió formaven colectivament una ret flexible de pensadors que sostenien distintes versions de la mort de Deu. Altizer també participà en debats crítics formals en el luterà ortodox John Warwick Montgomery i en l'apologiste del moviment cristià contracultural Walter Martin. Els teòlecs conservadors criticaren a Altizer en qüestions filosòfiques, metodològiques i teològiques, com la seua dependència del pensament dialèctic hegeliaà, el seu us semàntic idiosincràtic del llenguage teològic i els principis interpretatius que amprava per a comprendre la lliteratura bíblica.

En Godhead and the Nothing (2003), Altizer examinà la noció de mal. Presentà el mal com l'absència de voluntat, pero no com alguna cosa separada de Deu. El cristianisme ortodox —considerat nihiliste per Nietzsche— denominà al mal i ho va separar del ben sense examinar a fondo la seua naturalea. No obstant, l'immanència de l'esperit (despuix de Jesucrist) en el món comprén tot lo creat. L'immanència de l'esperit constituïx la resposta a l'estat nihiliste cap al qual, segons Nietzsche, el cristianisme estava conduint al món. Per mig de l'introducció de Deu en el món material (immanència), cessaria el buidament de significat. Els creents ya no podrien desestimar el món present en favor d'un món transcendent. Tindrien que abraçar plenament el present i preservar el sentit en l'ací i ara.

A partir de 1996, Altizer va viure a les montanyes Pocono, en Pennsilvània. Les seues memòries de 2006 duen per títul Living the Death of God.

Vore també

• Ateisme cristià

Bibliografia

• Oriental Mysticism and Biblical Eschatology (Philadelphia: Westminster, 1961).
• Mircea Eliade and the Dialectic of the Sacred (Philadelphia: Westminster, 1963; Westport: Greenwood, 1975). ISBN 0-8371-7196-2
• Radical Theology and the Death of God, coautoria ab William Hamilton (Indianapolis: Bobbs-Merrill, 1966; Harmondsworth: Penguin, 1968).
• The Gospel of Christian Atheism (Philadelphia: Westminster, 1966).
• The New Apocalypse: The Radical Christian Vision of William Blake (East Lansing: Michigan State University Press, 1967; Aurora, CO: Davies Group, 2000). ISBN 1-888570-56-3
• Toward A New Christianity: Readings in the Death of God, ed. Altizer (New York: Harcourt, Brace & World, 1967).
• The Descent into Hell (Philadelphia: Lippincott, 1970).
• The Self-Embodiment of God (New York: Harper & Row, 1977). ISBN 0-06-060160-4
• Total Presence: The Language of Jesus and the Language of Today (New York: Seabury, 1980). ISBN 0-8164-0461-5
• History as Apocalypse (Albany: State University of New York Press, 1985). ISBN 0-88706-013-7
• Genesis and Apocalypse: A Theological Voyage Toward Authentic Christianity (Louisville: Westminster John Knox, 1990). ISBN 0-664-21932-2
• The Genesis of God (Louisville: Westminster/John Knox, 1993). ISBN 0-664-21996-9
• The Contemporary Jesus (Albany: State University of New York Press, 1997). ISBN 0-7914-3375-7
• The New Gospel of Christian Atheism (Aurora: Davies Group, 2002). ISBN 1-888570-65-2
• Godhead and the Nothing (Albany: State University of New York Press, 2003). ISBN 0-7914-5795-8
• Living the Death of God: A Theological Memoir (Albany: State University of New York Press, 2006). ISBN 0-7914-6757-0
• The Call to Radical Theology, ed. Lissa McCullough (Albany: State University of New York Press, 2012). ISBN 978-1-4384-4451-2
• The Apocalyptic Trinity (New York: Palgrave Macmillan, 2012).
• Bibliografia sancera de Thomas J. J. Altizer — Llistat de llibres, artículs, ensajos, resenyes de llibres i escrits relacionats.
• Thomas J. J. Altizer Papers, Special Collections Research Center, Syracuse University Libraries — Els Thomas J. J. Altizer Papers contenen correspondència (1960–1970); versions mecanografiades de llibres i proves d'imprenta; artículs i ensajos publicats; tres cintes d'àudio; i quatre àlbums de retallades. Gran part de la correspondència es referix al moviment de la «mort de Deu» de la década de 1960, del com Altizer fon una figura destacada. El material està organisat en quatre séries: gravacions en cinta d'àudio: tres cintes en registres d'aparicions en universitats i programes de ràdio. Correspondència: principalment respostes a la teologia de la «mort de Deu» d'Altizer, que reflectixen una àmplia varietat d'opinions, des de chiquets en edat escolar fins a teòlecs acadèmics. Material imprés: ensajos i miscelànea. Escrits: llibres, ensajos i artículs de revista d'Altizer. No existixen restriccions d'accés a este material.