Tradició cristiana
Tradició cristiana és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritualés de cult (rito romà, rito mossàrap, rito bizantí, etc.). En els successius cismas i condenes mútues com heregies, es va produir la divisió en distintes denominacions cristianes.
Com a tradicions eclesiàstiques hi ha tot tipo de qüestions relatives a la economia eclesiàstica (la relació de l'Iglésia en la pobrea i la almoina), el cobro de delme i primícies, la propietat eclesiàstica o bens de l'Iglésia —especialment el paper de l'Iglésia en la societat feudal durant la Edat Mija i el Antic Règim: les mans mortes fins a la Reforma protestant o la Revolució lliberal que realisa la desamortisació en els països catòlics, el senyoriu eclesiàstic i el abadenc fins a la supressió dels senyorius—, el presupost de cult i clero a càrrec dels Estats —des d'alguns Concordats del sigle XIX— o la assignació tributària (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els hàbits religiosos i la tonsura, o més profunts, com el celibat sacerdotal, els vots monàstics i les distintes formes de vida religiosa i vida consagrada.
Una atra part són tot tipo de pràctiques piadoses entre el conjunt dels fidels (oracions, pelegrinages, veneració de relíquies cristianes, etc.), especialment a les de la religiositat popular (pietat popular, despreciada com superstició o valorada com a factor d'identitat social) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
Especialment importants són les celebracions dels sacraments en els moments de trànsit entre etapes de la vida (bateig, primera comunió i conceptes entorn a l'educació, matrimoni i conceptes entorn a la sexualitat, enterre i conceptes entorn a la mort), ademés dels patronats d'oficis, institucions, localitats i nacions, les festivitats i l'influència del cristianisme en tot tipo de institucions.
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al dogma oficial, les tradicions cristianes poden denominar-se com "mitologia cristiana": els diferents relats de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als Evangelis canònics (els Evangelis apòcrifs i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de hagiografias. Especial difusió va alcançar la Llegenda Àurea de Jacopo da Vorágine.
Atres sentits del termeEditar
Diferent sentit té el concepte teològic, en el cristianisme ortodox i en el catolicisme, de Sagrada Tradició o Tradició Apostòlica.
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau fonamentalisme cristià, integrisme, ultramontanisme, catolicisme tradicionaliste, etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.