2744
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «300px|thumb|right|Rastoll de [[ordi.]] 300px|thumb| Rastoll de ordi en [[Tamame (prov...»
[[Image:Rastrojo (MAG).JPG|300px|thumb|right|Rastoll de [[ordi]].]]
[[Archiu:Rastrojo de cebada en Tamame.JPG|300px|thumb| Rastoll de ordi en [[Tamame]] ([[provincia de Zamora|Zamora]]).]]
'''Rastoll''' és el conjunt de restants de [[guaix]]s i fulls que queden en el terreny despuix de tallar un cultiu.
A sovint es confon rastoll en restants de poc valor. No obstant el rastoll és un recurs molt bo per a protegir el sol de l'impacte de la precipitació erosiva i la consegüent [[vessament]].
Les pràctiques de retenció del rastoll són recomanades pels tècnics i les autoritats de conservació de sols com un component important d'un programa de maneig del mateix. Açò pot implicar o no la retenció d'altes cantitats de rastoll, o solament les suficients per a la funció de protegir el sol.
La presència de rastoll sobre el terreny és com una trampa d'aigua, que facilita la [[Capacitat d'infiltració|infiltració]] i reduïx les pèrdues per [[Evaporament (procés físic)|evaporament]] en mantindre més freda i protegida la superfície del [[sol]]. Esta concepció és la molla d'un correcte [[Agricultura|sistema de cultiu]] en [[llaurança zero]].
==Cantitat de rastolls segons cultiu==
La cantitat de rastolls que permaneixen en el sol de la collita varia segons el cultiu. Els cereals en la majoria dels casos aporten considerablement major cantitat de rastolls que les *oleaginosas. Els cultius de dacsa, blat, *sorgo *granífero, ordi aporten major cantitat de rastolls que els cultius de soja, *colza o girasol.
Els cereals desenrollen plantes de major tamany i la collita és més abundant en quilos de gra / hectàrea sembrada. No obstant els grans dels cereals posseïxen menor valor energètic que els grans de les *oleaginosas que són rics en olis i proteïnes.
El [[*Sorgo *Granífero]] és un cultiu que entrega una gran cantitat de rastolls després de la collita. Estos rastolls deuen ser esclafats o triturats per a poder sembrar als mesos següents cultius baix [[sembra directa]].
[[File:Rastrojo_de_Sorgo_Granífero_en_Argentina_7569.jpg|300px|thumb|right|Rastoll d'un cultiu de *Sorgo *Granífero en Argentina]]
==Crema de rastolls==
En ocasions els agricultors ho cremen per a eliminar mala herba i per a que la cendra caiga al sol, ya que en ser esta de naturalea àcida faria al sol més permeable. A canvi es pert molta matèria orgànica i en els últims anys diversos estudis recomanen la cessació de la crema de rastolls tant per a evitar erosió i desertisació com per a evitar incendis involuntaris provocats pel vent que porta les bolves de palla ardint a llocs propencs incontrolats.
==Vejau també==
{{Portal|Rural}}
[[Categoria:Tècniques agrícoles]]
[[Categoria:Materials biodegradables]]
[[Categoria:Biomassa]]
[[Categoria:Materials d'orige vegetal]]
[[Categoria:Matèries primeres]]
{{Traduït de|es|Rastrojo}}
[[Archiu:Rastrojo de cebada en Tamame.JPG|300px|thumb| Rastoll de ordi en [[Tamame]] ([[provincia de Zamora|Zamora]]).]]
'''Rastoll''' és el conjunt de restants de [[guaix]]s i fulls que queden en el terreny despuix de tallar un cultiu.
A sovint es confon rastoll en restants de poc valor. No obstant el rastoll és un recurs molt bo per a protegir el sol de l'impacte de la precipitació erosiva i la consegüent [[vessament]].
Les pràctiques de retenció del rastoll són recomanades pels tècnics i les autoritats de conservació de sols com un component important d'un programa de maneig del mateix. Açò pot implicar o no la retenció d'altes cantitats de rastoll, o solament les suficients per a la funció de protegir el sol.
La presència de rastoll sobre el terreny és com una trampa d'aigua, que facilita la [[Capacitat d'infiltració|infiltració]] i reduïx les pèrdues per [[Evaporament (procés físic)|evaporament]] en mantindre més freda i protegida la superfície del [[sol]]. Esta concepció és la molla d'un correcte [[Agricultura|sistema de cultiu]] en [[llaurança zero]].
==Cantitat de rastolls segons cultiu==
La cantitat de rastolls que permaneixen en el sol de la collita varia segons el cultiu. Els cereals en la majoria dels casos aporten considerablement major cantitat de rastolls que les *oleaginosas. Els cultius de dacsa, blat, *sorgo *granífero, ordi aporten major cantitat de rastolls que els cultius de soja, *colza o girasol.
Els cereals desenrollen plantes de major tamany i la collita és més abundant en quilos de gra / hectàrea sembrada. No obstant els grans dels cereals posseïxen menor valor energètic que els grans de les *oleaginosas que són rics en olis i proteïnes.
El [[*Sorgo *Granífero]] és un cultiu que entrega una gran cantitat de rastolls després de la collita. Estos rastolls deuen ser esclafats o triturats per a poder sembrar als mesos següents cultius baix [[sembra directa]].
[[File:Rastrojo_de_Sorgo_Granífero_en_Argentina_7569.jpg|300px|thumb|right|Rastoll d'un cultiu de *Sorgo *Granífero en Argentina]]
==Crema de rastolls==
En ocasions els agricultors ho cremen per a eliminar mala herba i per a que la cendra caiga al sol, ya que en ser esta de naturalea àcida faria al sol més permeable. A canvi es pert molta matèria orgànica i en els últims anys diversos estudis recomanen la cessació de la crema de rastolls tant per a evitar erosió i desertisació com per a evitar incendis involuntaris provocats pel vent que porta les bolves de palla ardint a llocs propencs incontrolats.
==Vejau també==
{{Portal|Rural}}
[[Categoria:Tècniques agrícoles]]
[[Categoria:Materials biodegradables]]
[[Categoria:Biomassa]]
[[Categoria:Materials d'orige vegetal]]
[[Categoria:Matèries primeres]]
{{Traduït de|es|Rastrojo}}