8229
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|Tità}} Image:Cronos armé de la faucille (harpè) contre son père et divers médaillons pierre gravée crop.jpg|thumb|230px|Crono, rei dels tit...»
{{atres usos|Tità}}
[[Image:Cronos armé de la faucille (harpè) contre son père et divers médaillons pierre gravée crop.jpg|thumb|230px|Crono, rei dels titans]]
En la [[mitologia grega]], els '''titans''' —masculí— i '''titànides''' —femení— (del [[llatí]] ''Titane'' i este del grec Tιτάν)<ref>{{DGLV|Tità}}</ref> eren una raça de poderoses [[deïtat]]s que varen governar durant la llegendària [[Edat d'or]].
Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la [[Teogonia|''Teogonia'']] de [[Hesíode]]; encara que en el seu [[Biblioteca mitològica|''Biblioteca mitològica'']], [[Apolodor d'Atenes|Apolodor]] afig una tretzena: [[Dione (mitologia)|Dione]], desdoblament de la titànide [[Tea]].
Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: l'oceà i la fructífera terra, el [[Sol]] i la [[Lluna]], la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, [[Crono]], qui va derrocar al seu pare [[Urà (mitologia)|Uraà]] (‘Cel’) a instancia de la seua mare, [[Gea]] (‘Terra’).
Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de [[Hiperion]] ([[Helios]], [[Eos]] i [[Selene]]), les filles de [[Ceo]] ([[Leto]] i [[Asteria (filla de Ceo)|Asteria]]) i els fills de [[Jàpet]] ([[Prometeu]], [[Epimeteu]], [[Atles (mitologia)|Atles]] i [[Meneci (fill de Jàpet)|Meneci]]).
Els titans varen precedir als [[Deus olímpics|dotze deus olímpics]], els qui, guiats per [[Zeus]], varen terminar derrocant-los en la [[Titanomaquia]] (‘guerra dels titans’). La majoria d'ells varen ser llavors encarcerats en el [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]], la regió més profunda del [[inframon grec|inframon]].
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Titans}}
[[Image:Cronos armé de la faucille (harpè) contre son père et divers médaillons pierre gravée crop.jpg|thumb|230px|Crono, rei dels titans]]
En la [[mitologia grega]], els '''titans''' —masculí— i '''titànides''' —femení— (del [[llatí]] ''Titane'' i este del grec Tιτάν)<ref>{{DGLV|Tità}}</ref> eren una raça de poderoses [[deïtat]]s que varen governar durant la llegendària [[Edat d'or]].
Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la [[Teogonia|''Teogonia'']] de [[Hesíode]]; encara que en el seu [[Biblioteca mitològica|''Biblioteca mitològica'']], [[Apolodor d'Atenes|Apolodor]] afig una tretzena: [[Dione (mitologia)|Dione]], desdoblament de la titànide [[Tea]].
Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: l'oceà i la fructífera terra, el [[Sol]] i la [[Lluna]], la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, [[Crono]], qui va derrocar al seu pare [[Urà (mitologia)|Uraà]] (‘Cel’) a instancia de la seua mare, [[Gea]] (‘Terra’).
Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de [[Hiperion]] ([[Helios]], [[Eos]] i [[Selene]]), les filles de [[Ceo]] ([[Leto]] i [[Asteria (filla de Ceo)|Asteria]]) i els fills de [[Jàpet]] ([[Prometeu]], [[Epimeteu]], [[Atles (mitologia)|Atles]] i [[Meneci (fill de Jàpet)|Meneci]]).
Els titans varen precedir als [[Deus olímpics|dotze deus olímpics]], els qui, guiats per [[Zeus]], varen terminar derrocant-los en la [[Titanomaquia]] (‘guerra dels titans’). La majoria d'ells varen ser llavors encarcerats en el [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]], la regió més profunda del [[inframon grec|inframon]].
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Titans}}