Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]] | | [[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]] |
− | La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat. | + | La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
| + | [[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]] |
| | | |
| La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona. | | La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona. |
Llínea 8: |
Llínea 9: |
| El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueològiques que daten del [[sigle II]] d.C. | | El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueològiques que daten del [[sigle II]] d.C. |
| | | |
− | Durant l'[[Edat Mija]] el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com [[L'Alcalatén]] o [[La Plana]]. Segons els documents, els pobles veïns de [[Vilarreal]] i [[Almassora]] peregrinen a l'ermitori del Lledó des de [[1394]]. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. | + | Durant l'[[Edat Mija]] el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com [[L'Alcalatén]] o [[La Plana]]. Segons els documents, els pobles veïns de [[Vilarreal]] i [[Almassora]] peregrinen a l'ermitori del Lledó des de l'any [[1394]]. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. |
| | | |
| == La Santa Troballa == | | == La Santa Troballa == |
| | | |
− | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | + | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, [[José Sánchez Adell]]. |
| | | |
| L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. | | L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. |
| | | |
− | Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. | + | Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. |
| | | |
| == El topònim de Lledó == | | == El topònim de Lledó == |
| | | |
− | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. | + | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. |
| | | |
| == Traçat actual == | | == Traçat actual == |
Llínea 31: |
Llínea 32: |
| | | |
| Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. | | Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. |
| + | |
| + | És el major temple rural del [[Regne de Valéncia]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| | | |
| * [[Mare de Deu del Lledó]] | | * [[Mare de Deu del Lledó]] |
− | * [[Perot de Granyana]] | + | * [[Perot de Granyana]] |
| + | * [[Lledó (nom)]] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 41: |
Llínea 45: |
| * [http://www.basilicadellledo.es/historia-de-la-basilica/ Pàgina web Basílica del Lledó] | | * [http://www.basilicadellledo.es/historia-de-la-basilica/ Pàgina web Basílica del Lledó] |
| | | |
− | [[Categoria:Religió]] | + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| [[Categoria:Arquitectura]] | | [[Categoria:Arquitectura]] |
| [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] |
| + | [[Categoria:Religió]] |
| + | [[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] |