Canvis

Llínea 1: Llínea 1: −
'''Ramón Lapiedra Civera''' ([[Almenara]], [[1940]]) és catedràtic de Física Teòrica de l'[[Universitat de Valéncia]], també és membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), exrector de l'Universitat de Valéncia i expresident de [[Valencians pel Canvi]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Ramón Lapiedra Civera
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Físic
 +
| data_naix = [[1940]]
 +
| lloc_naix = [[Almenara]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 +
'''Ramón Lapiedra Civera''' ([[Almenara]], [[1940]]), és un físic i professor [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És catedràtic de Física Teòrica de l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) ([[1998]]-[[2011]]) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Exrector de l'[[Universitat de Valéncia]] i expresident del partit polític [[Valencians pel Canvi]].
   −
Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit l'any [[1963]]. Durant els anys 1963 a [[1966]] fon becat pel Govern francés en [[París]], on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a [[1969]]. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a [[1978]]. En [[1974]] també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i [[1982]] impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de [[1982]] i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia.
+
== Biografia ==
   −
Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el [[Pancatalanisme|pancatalanisme valencià]].  
+
Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit en l'any [[1963]]. Durant els anys [[1963]] a [[1966]] fon becat pel Govern francés en [[París]], a on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en [[París]] de [[1966]] a [[1969]]. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de [[1969]] fins a [[1978]]. En [[1974]] també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys [[1978]] i [[1982]] impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de l'any [[1982]] i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia.
 +
 
 +
Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el [[Pancatalanisme|pancatalanisme valencià]]. La [[Fundació Huguet]] li concedí l'any [[1987]] el premi ''Valencià de l'any'' pel seu pancatalanisme.
    
== Càrrecs acadèmics ==
 
== Càrrecs acadèmics ==
Llínea 18: Llínea 31:     
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com ''Arbor'', ''Sistema'', ''Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia'', i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.
 
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com ''Arbor'', ''Sistema'', ''Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia'', i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]]}}
 +
 +
{{Cita|''Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, [[Alternativa Universitaria]], del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]].}}
 +
 +
{{Cita|''El Claustro de Lapiedra, por ejemplo, mantiene singular combate para catalanizar lo más eficazmente nuestro territorio; y una de las cuestiones que más les motiva consiste en eliminar la imagen de la Virgen de Sapiencia en el escudo de la Universidad.''|"Un bárbaro censor tacha las referencias a lengua valenciana en el catálogo de la Biblioteca Nacional" (''Las Provincias'', 15/02/1992) pel professor [[Ricart Garcia Moya]]}}
 +
 +
{{Cita|''En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos...Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores? Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'. Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer. Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos. Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia.''|Extracte d'un artícul (en castellà) de [[Vicent González Lizondo]] ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987)}}
 +
 +
* En el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], Valéncia, 1991, 3ª Ed.), apareix un conveni entre la Conselleria i el rector de l'Universitat de Valéncia:
 +
 +
{{Cita|''Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'. Firmado por el conseller Escarré y el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]]. Escarré Esteve y el rector de la Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Civera, mediante el cual y sólo para 1990, la Conselleria de Cultura aporta 2.500.000 pesetas. Por contra, en el texto del convenio, hecho a imprenta y que ocupa tres folios, en absoluto aparece la expresión toponomástica catalana, que, sin embargo, se repite y reitera en el anexo mecanografiado, la letra pequeña. Cuando se cita a la lengua vernácula, se hace con la terminología 'nostra llengua', sin hacer expresa mención de valenciana o catalana, a manera de burlar la denominación natural y legal de la lengua valenciana. Tal es así que, en el texto del convenio, ambas autoridades "exposen que la recuperació del nostre patrimoni toponimic es una tasca de realització prioritària en aquests moments a causa de la situació de postergació que la nostra llengua ha patit durant molts anys". Fotos del conveni firmat: Conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i l'Universitat de Valéncia per a realitzar el curs de postgrau Master en Toponimia. Bloc III. Toponimia temàtica: "Es tracta de donar a conéixer de manera sistemàtica els inventaris i reculls de diversa procedència i metodologia, especialment per a valorar l'abast i la intensitat de la tasca de recol.lecció als diversos indrets dels Països Catalans". Annex A: '... en l'afany de regularitzar o 'normalitzar' la toponimia, sobretot la del sector catalanòfon del País Valencià, ....'''|Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'' per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 24.6.1990). Citat en el llibre ''Judes Valentins''}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 23: Llínea 50:  
* [http://elpais.com/diario/1984/05/25/sociedad/454284010_850215.html Ramón Lapiedra, nacionalista de izquierdas, nuevo rector de la Universidad de Valencia - El País]
 
* [http://elpais.com/diario/1984/05/25/sociedad/454284010_850215.html Ramón Lapiedra, nacionalista de izquierdas, nuevo rector de la Universidad de Valencia - El País]
 
* [http://www.uji.es/institucional/uji/activitats/honoris/actes/lapiedra/ Ramón Lapiedra Civera, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I - Universitat Jaume I]
 
* [http://www.uji.es/institucional/uji/activitats/honoris/actes/lapiedra/ Ramón Lapiedra Civera, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I - Universitat Jaume I]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Físics]]
 +
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]
32 548

edicions