41
edicions
Canvis
Articul nou
'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles XIX - XX) fon un arquitecte valencià que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.
== Biografia i obres ==
Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fou companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir loa seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fou comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>
L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant es [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>
En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.
== Plànols ==
Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)
== Biografia i obres ==
Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fou companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir loa seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fou comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>
L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant es [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>
En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.
== Plànols ==
Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)