Canvis

'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]

 

'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - † [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]

== Biografia ==

== Biografia ==

Alfred Henry Jarry va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una  educació en molt de mirament. En octubre de 1891 arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; després del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc després va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular.

[[Archiu:Véritable portrait de Monsieur Ubu.png|thumb|250px|Retrat del Pare Ub, per Alfed Jarry]]

L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]]'', estrenada en París el 10 de decembre de 1896, en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran París. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del Sigle XX. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage".

L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]] '', estrenada en [[París]] el [[10 de decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment a soles es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Despuix de nosatros, El Déu Salvage".

A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per París en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una tuberculosis empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de novembre de 1907, en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.

A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per [[París]] en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una [[tuberculosis]] empijorada per l'alcohol i les drogues el dia [[1 de novembre]] de [[1907]], en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.

La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la física no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.

La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[Patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la [[física]] no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.

En els seus últims anys Jarry contava en un bon número de jóvens seguidors, entre els que es contaven [[Max Jacob]], [[Apollinaire]], [[André Salmó]], [[Enrico Baj]] i [[Picasso]], que va adquirir la seua pistola i acostumava a portar-la per París.

En els seus últims anys Jarry contava en un bon número de jóvens seguidors, entre els que es contaven [[Max Jacob]], [[Apollinaire]], [[André Salmó]], [[Enrico Baj]] i [[Picasso]], que va adquirir la seua pistola i acostumava a portar-la per [[París]].

== Obres ==

== Obres ==

*Les minutes de Sable Mémorial ([[1894]])

* Les minutes de Sable Mémorial ([[1894]])

*César-Antéchrist ([[1895]])

* César-Antéchrist ([[1895]])

*Ubu Rei ([[1896]])

* Ubu Rei ([[1896]])

*Els díes i les nits, novela d'un desertor [[1897]])

* Els díes i les nits, novela d'un desertor [[1897]])

*L´Amour en visites ([[1898]])

* L´Amour en visites ([[1898]])

*Almanac del Pare Ubu

* Almanac del Pare Ubu

*L´Amor Absolut ([[1899]])

* L´Amor Absolut ([[1899]])

*Ubu encadenat ([[1900]])

* Ubu encadenat ([[1900]])

*Almanac ilustrat del Pare Ubu

* Almanac ilustrat del Pare Ubu

*Mesalina,novela de l'antiga Roma ([[1901]])

* Mesalina,novela de l'antiga Roma ([[1901]])

*Nou almanac del Pare Ubu

* Nou almanac del Pare Ubu

*El supermascle, novela moderna ([[1902]])

* El supermascle, novela moderna ([[1902]])

*Par la Taille

* Par la Taille

*Ubu en la colina ([[1906]])

* Ubu en la colina ([[1906]])

*Albert Samain, recuerdos ([[1907]])

* Albert Samain, recuerdos ([[1907]])

*La Papesa Joana, novela migeval ([[1908]])

* La Papesa Joana, novela migeval ([[1908]])

*Pantagruel, opera bufa en cinc actes i sis quadros

* Pantagruel, opera bufa en cinc actes i sis quadros

*Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic, novela neo-científica seguit d'Especulacions ([[1911]])

* Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic, novela neo-científica seguit d'Especulacions ([[1911]])

*Gests, seguit de Paralipómens d'Ubu ([[1921]])

* Gests, seguit de Paralipómens d'Ubu ([[1921]])

*Les Silenes

* Les Silenes

*Poemes ([[1926]])

* Poemes ([[1926]])

*La Dragonne, novela ([[1943]])

* La Dragonne, novela ([[1943]])

*Ubu cornut ([[1944]])

* Ubu cornut ([[1944]])

*Obres poètiques completes ([[1945]])

* Obres poètiques completes ([[1945]])

*Instruccions per a la construcció de la maquina del temps, pel doctor Faustroll ([[1950]])

* Instruccions per a la construcció de la maquina del temps, pel doctor Faustroll ([[1950]])

== Referencies ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commons|Alfred Jarry}}

{{Commonscat|Alfred Jarry}}

* [http://www.candelaverde.org Altissimo Institut d'Estudis 'Pataphysicos de la Candelaria].

* [http://www.labondiola.com.ar/publishing/ubu_rey/ ''Ubu rey''| Edición electrónica completa]  

* [http://www.candelaverde.org Altissim Institut d'Estudis Pataphysicos de la Candelaria].

* [http://www.labondiola.com.ar/publishing/ubu_rey/ "Ubu rey", Edició electronica completa]  

* [http://www.el-mundo.es/elmundolibro/2001/12/23/anticuario/1008952741.html Artícul: Alfred Jarry, indià, absurt, autodestructiu i patafísic (XXXII)]

* [http://www.el-mundo.es/elmundolibro/2001/12/23/anticuario/1008952741.html Artícul: Alfred Jarry, indià, absurt, autodestructiu i patafísic (XXXII)]

* [http://www.poemasyrelatos.net/biografias_escritores/a/048_alfred_jarry_biografia.htm?Autor=144 Resenya biografica en PoemasyRelatos.net]

* [http://www.poemasyrelatos.net/biografias_escritores/a/048_alfred_jarry_biografia.htm?Autor=144 Resenya biografica en PoemasyRelatos.net]

* [http://www.zonamoebius.com/02.nudos-y-senales/avr_1004_jarry.htm Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia]

* [http://www.zonamoebius.com/02.nudos-y-senales/avr_1004_jarry.htm Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]