Canvis

* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.

* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.

* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).

* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).

* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només varen assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[Valéncia]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.

* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (a soles varen assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[Valéncia]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.

* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).

* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).

* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>

* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>

== Conseqüència del conflicte ==

== Conseqüència del conflicte ==

A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.

A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.

L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.

L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.