La llengua normativa és una continuació directa de la llengua dels antics colons, mostrant una fort ainfluència de la llengua del sur-oest de Noruega; de fet, durant els primers 200 anys no n'hi haven diferències notables entre el noruec antic i el islandés antic. Els llaços culturals entre les dos nacions foren molt fortes fins el [[sigle XIV]], quan se va produir l'Unió de Kalmar entre Dinamarca, Noruega i Suècia, que portà a la separació entre Islàndia i Noruega. Llavors, els islandesos traduiren la [[Bíblia]] i atres lliteratures de tipo religiós al islandés; i els noruecs adoptàren el danés com a llengua oficial de la seua iglésia. | La llengua normativa és una continuació directa de la llengua dels antics colons, mostrant una fort ainfluència de la llengua del sur-oest de Noruega; de fet, durant els primers 200 anys no n'hi haven diferències notables entre el noruec antic i el islandés antic. Els llaços culturals entre les dos nacions foren molt fortes fins el [[sigle XIV]], quan se va produir l'Unió de Kalmar entre Dinamarca, Noruega i Suècia, que portà a la separació entre Islàndia i Noruega. Llavors, els islandesos traduiren la [[Bíblia]] i atres lliteratures de tipo religiós al islandés; i els noruecs adoptàren el danés com a llengua oficial de la seua iglésia. |