Canvis

28 bytes eliminats ,  13:01 16 jul 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]]
 
[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]]
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre el horiçont fins a que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora|hores]], de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
+
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapsus que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'[[astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora|hores]], de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
    
== Dia solar mig ==
 
== Dia solar mig ==
És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el temps que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
+
És el gastat per a tots els assunts quotidians. Se definix com el temps que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià de l'observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
   −
En la mateixa referència, el [[Sol]], se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, temps que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
+
En la mateixa referència, el [[Sol]], se té l'[[any tropical]] o any tròpic, temps que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
    
== Dia sidèreu ==
 
== Dia sidèreu ==
També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.
+
També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius de l'[[equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] travessa el seu meridià.
    
En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu
 
En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu
Llínea 15: Llínea 15:  
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
 
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
   −
El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
+
El dia sidèreu resulta ser una miqueta manco de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
   −
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una [[estrela]] i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
+
En astronomia observacional s'usa el temps sidèreu. Suponem que hui alineem una [[estrela]] i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
   −
Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
+
Per una atra part, s'ha de distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser l'equinocci mig un punt mòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
   −
== Dia com a concepte contraposat a nit ==
+
== Dia com a concepte contrapost a nit ==
També se coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de la eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
+
També es coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de l'eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en l'atmòsfera terrestre motiva que es veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
    
== Dies de la semana ==
 
== Dies de la semana ==
1492

edicions