Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El [[nacionalisme]] és l'[[ideologia]] que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat i/o un territori, en la que se fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble, o nació, deriva de la pròpia societat. | + | El [[nacionalisme]] és l'[[ideologia]] que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat o un territori, en la que es fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble o nació, deriva de la pròpia societat. |
| | | |
| Ademés, sol tindre associat un fort component sentimental, relacionat en el sentiment de "mare pàtria". | | Ademés, sol tindre associat un fort component sentimental, relacionat en el sentiment de "mare pàtria". |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | TERCERA VIA PANCATALANISTA || Llengua i cultura [[idioma català|catalana]] || [[Comunitat Valenciana]] en una possible integració o federació en els [[Països Catalans]] || Quatribarrada, Penó de la conquista, Estelada catalana, Real Senyera, Estrelada valenciana i atres versions d'estes. | | | TERCERA VIA PANCATALANISTA || Llengua i cultura [[idioma català|catalana]] || [[Comunitat Valenciana]] en una possible integració o federació en els [[Països Catalans]] || Quatribarrada, Penó de la conquista, Estelada catalana, Real Senyera, Estrelada valenciana i atres versions d'estes. |
| |- | | |- |
− | | ESPANYOLISME O REGIONALISME || Llengua i cultura espanyola (normalment, baix un punt de vista [[idioma castellà|pancastellaniste]]) || [[Espanya]] || Bandera Espanyola i/o Real Senyera | + | | ESPANYOLISME O REGIONALISME || Llengua i cultura espanyola (normalment, baix un punt de vista [[idioma castellà|pancastellaniste]]) || [[Espanya]] || Bandera Espanyola o Real Senyera |
| |} | | |} |
| | | |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| {{AP|Valencianisme}} | | {{AP|Valencianisme}} |
| | | |
− | El valencianisme és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, sa llengua, sa cultura i mes quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]]. | + | El valencianisme és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, la seua llengua, la seua cultura i mes quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]]. |
| | | |
| <gallery> | | <gallery> |
Llínea 43: |
Llínea 43: |
| {{AP|Pancatalanisme}} | | {{AP|Pancatalanisme}} |
| | | |
− | És una ideologia transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de 'cultura catalana' (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a la independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista. | + | És una ideologia transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de "cultura catalana" (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a l'independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista. |
| | | |
| De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en la seua política cultural, com el [[PSPV|Partit Socialista del País Valencià]] i el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià (BNV)]], no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'emmarquen més en les [[terceres víes]]. | | De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en la seua política cultural, com el [[PSPV|Partit Socialista del País Valencià]] i el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià (BNV)]], no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'emmarquen més en les [[terceres víes]]. |
Llínea 58: |
Llínea 58: |
| {{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}} | | {{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}} |
| | | |
− | Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conte de que devien canviar de discurs i/o de formes si volien calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions). | + | Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes se donaren conte de que tenien que canviar de discurs o de formes si volien quallar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot a una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), se basa, puix, en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions). |
| | | |
− | Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podria ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]. | + | Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Un atre partit que podria ser considerat tercerviiste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]. |
| | | |
− | El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste. | + | El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviiste. |
| | | |
| <gallery> | | <gallery> |