| − | La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'industria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb. | + | La base econòmica tradicional havia sigut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des de els anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb. |
| | La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi. | | La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi. |
| − | La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'industria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior. | + | La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior. |