Canvis

'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)|Almagro]], [[Espanya]],  [[1475]] - [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se li considera oficialment el descobridor de [[Chile]].

'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)|Almagro]], [[Espanya]],  [[1475]] - [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se li considera oficialment el descobridor de [[Chile]].

'''Diego de Almagro'''  va nàixer en la ciutat de la que porta el seu llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Els seus  pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per a quan varen trencar Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum l'any [[1475]].  

'''Diego de Almagro'''  va nàixer en la ciutat de la que porta el seu llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Els seus  pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero varen acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per a quan varen trencar Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum en l'any [[1475]].  

== Primers anys ==

== Primers anys ==

Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i ho varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

Els orígens de '''Diego de Almagro'''  permaneixen  foscs. Va nàixer en [[1475]] en la vila manchega d'[[Almagro]], en [[Ciudad Real]], lloc del que va prendre el llinage per ser fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Per a salvar l'honor de la mare, els seus familiars li varen llevar l'infant i ho varen traslladar a la pròxima aldea de Bales, per a despuix ser criat en [[Aldea del Rei]], a càrrec de Sancha López del Peral. Quan va complir els 4 anys va tornar a [[Almagro]], estant devall la tutela d'un tio seu cridat Hernán Gutiérrez fins als 15 anys, quan per causa de la durea del seu tio es va escapar de casa. Es va dirigir a la casa de sa mare, que ara vivia en el seu nou espós, per a avisar-li del que ocorre i que se n'aniria a recórrer el món, demanant-li una miqueta de pa que li ajudara a viure en la seua misèria. Sa mare, angoixada, li va buscar un tros de pa i unes monedes i li va dir: ''"Agarra, fill, i no em dones més passió, i anat, i ajuda't de Deu en la teua ventura"''.

Després se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

Més tart se li trobaria en [[Sevilla]] com criat del senyor Luis de Polanco, que era un dels alcaldes d'aquella ciutat. Mentres eixercia esta ocupació, Almagro apunyale a un atre criat per certes diferències, deixant-ho en ferides tan greus que no va voler enfrontar un juí, per lo qual cosa va fugir de Sevilla i va vagar per Andalusia fins que va decidir partir cap a [[Amèrica]].

Era '''Diego de Almagro'''  un home de mijana estatura i poc afavorit en apariència física, ya que fon afectat d'acné i pigotes mentres va estar a [[Espanya]].

Era '''Diego de Almagro'''  un home de mijana estatura i poc afavorit en apariència física, ya que fon afectat d'acné i pigotes mentres va estar a [[Espanya]].

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

En [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar [[Pizarro]] la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i [[Pizarro]] en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar [[Pizarro]] la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i [[Pizarro]] en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

== Conquista del Perú ==

== Conquista del Perú ==

Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres [[Pizarro]] capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de [[Pizarro]] li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de [[Pizarro]], lo que cosa va causar friccions entre abdós . Després de repartir-se el tesor de  [[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap al [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. La intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que cosa es va evitar un conflicte. Al juny de [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i [[Pizarro]] que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.

Almagro va permanéixer en [[Panamà]] per a reclutar hòmens i conseguir avituallament, mentres [[Pizarro]] capturava a l'Inca [[Atahualpa]] en [[Cajamarca]]. Els èxits de [[Pizarro]] li varen moure a solicitar el permís real per a mamprendre, per conte propi, la conquiste de nous territoris, este fet va clavillar les relacions d'amistat en els Pizarro encara que li fon denegat. No obstant, quan va arribar al Perú en [[1533]], ho va fer en un títul de la mateixa importància que el de [[Pizarro]], lo que cosa va causar friccions entre abdós . Després de repartir-se el tesor de  [[Atahualpa]] i eixecutar-ho, varen partir cap al [[Cuzco]] i varen prendre la ciutat. La intromissió de [[Pedro de Alvarado]] es va resoldre en el pagament d'una indemnisació a este i la seua retirada, en lo que cosa es va evitar un conflicte. Al juny de [[1535]] es va produir un acostament entre Almagro i [[Pizarro]] que va incentivar a Almagro a realisar nous descobriments i es varen realisar els preparatius en el Cuzco.

En [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul de Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos I]] va recompensar a Almagro en la governació de Nova Toledo, al sur de [[Perú]], i el títul de Alvançat de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

== Descobriment de Chile ==

== Descobriment de Chile ==

=== Pel camí de l'Inca ===

=== Pel camí de l'Inca ===

Almagro va eixir del [[Cuzco]] el [[3 de juliol]] de [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe mes, detengut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Van recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], varen creuar el  [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que varen decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a [[Chile]], es va reunir un total de 150 hòmens. Van permanéixer  prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].

Almagro va eixir del [[Cuzco]] el [[3 de juliol]] de l'any [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe mes, detengut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Van recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], varen creuar el  [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que varen decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a [[Chile]], es va reunir un total de 150 hòmens. Van permanéixer  prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].

Passat este contratemps, es varen dirigir a [[Tupiza]], on es varen trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els varen acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Alamagro s'havien dedicat al pillage i varen assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Alamgro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li varen solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Alamgro  i els seus hòmens varen seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols varen haver de prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Fins i tot el mateix Alamgro va estar a punt de perir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al cavall, que va caure damunt de Almagro i li va causar serioses ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols varen arribar finalment al nort de [[Bota]], en  [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i varen trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va haver de ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama|llamas]], i la deserció dels portadors els que varen aprofitar la conjuntura per a fugir.

Passat este contratemps, es varen dirigir a [[Tupiza]], on es varen trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els varen acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Alamagro s'havien dedicat al pillage i varen assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Alamgro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li varen solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Alamgro  i els seus hòmens varen seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols varen haver de prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Fins i tot el mateix Alamgro va estar a punt de perir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al cavall, que va caure damunt de Almagro i li va causar serioses ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols varen arribar finalment al nort de [[Bota]], en  [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i varen trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va haver de ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama|llamas]], i la deserció dels portadors els que varen aprofitar la conjuntura per a fugir.

== Guerra Civil i Mort ==

== Guerra Civil i Mort ==

En [[1535]], l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] ho va recompensar en la [[governació de Nova Toledo]], governació que comprenia des del llímit de la governació de Pizarro i 200 llegues al sur, i el títul d'Alvançat en les terres més allà del [[llac Titicaca]].  

En l'any [[1535]], l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] ho va recompensar en la [[governació de Nova Toledo]], governació que comprenia des del llímit de la governació de Pizarro i 200 llegues al sur, i el títul d'Alvançat en les terres més allà del [[llac Titicaca]].  

A la seua tornada al Perú, en [[1537]], Almagro va ocupar la ciutat del [[Cuzco]], i en la [[batalla d'Abancay]], el [[12 de juny]] de [[1537]], fent presoners a [[Hernando Pizarro|Hernando]] i [[Gonzalo Pizarro]], per considerar que pertanyia a la seua governació. [[Francisco Pizarro]] va negociar en Alamagro el bandeig dels seus germans, pero en realitat Pizarro a soles buscava guanyar temps i d'alguna manera impondre-se davant de la voluntat del rei que ordenava que el [[Cuzco]] era propietat de Almagro. Pizarro sentint-se refermat, llunt de complir en l'acort li va donar el comandament de les tropes als seus germans. alamgro es trobava malalt al moment de la traïció de l'acort i va donar el comandament a Rodrigo Orgóñoz i els almagristes varen ser derrotats en l'abril de 1538 en la [[batalla de les Salinas]], en esta mateixa batalla va morir el lleal Gonzalo Calvo de Barrientos, el desorellat de Pizarro. Fet presoner, Alamgro fon humiliat per [[Hernando Pizarro]] i li va denegar la seua apelació al rei. alamgro sentint-se perdut llavors va suplicar per la seua vida, a lo que va respondre [[Hernando Pizarro]] dient:

A la seua tornada al Perú, en l'any [[1537]], Almagro va ocupar la ciutat del [[Cuzco]], i en la [[batalla d'Abancay]], el [[12 de juny]] de [[1537]], fent presoners a [[Hernando Pizarro|Hernando]] i [[Gonzalo Pizarro]], per considerar que pertanyia a la seua governació. [[Francisco Pizarro]] va negociar en Alamagro el bandeig dels seus germans, pero en realitat Pizarro a soles buscava guanyar temps i d'alguna manera impondre-se davant de la voluntat del rei que ordenava que el [[Cuzco]] era propietat de Almagro. Pizarro sentint-se refermat, llunt de complir en l'acort li va donar el comandament de les tropes als seus germans. alamgro es trobava malalt al moment de la traïció de l'acort i va donar el comandament a Rodrigo Orgóñoz i els almagristes varen ser derrotats en l'abril de 1538 en la [[batalla de les Salinas]], en esta mateixa batalla va morir el lleal Gonzalo Calvo de Barrientos, el desorellat de Pizarro. Fet presoner, Alamgro fon humiliat per [[Hernando Pizarro]] i li va denegar la seua apelació al rei. alamgro sentint-se perdut llavors va suplicar per la seua vida, a lo que va respondre [[Hernando Pizarro]] dient:

{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}

{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}