Canvis

799 bytes afegits ,  13:12 9 nov 2024
Llínea 1: Llínea 1: −
Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un paisage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un paisage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la '''Valltorta'''.
+
[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg|250px|miniaturadeimagen|Pintura rupestre del barranc de la Valltorta]]
 +
Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.
   −
La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un paisage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la '''Valltorta''' és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').
+
La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen escomençar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este païsage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica'').
    
== Situació ==
 
== Situació ==
   −
El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona montanyosa del prelitoral mediterràneu, més concretament en la part septentrional del [[Regne de Valéncia]]. Esta àrea geogràfica formada per l'altiplà del Maestrat està constituïda per un sistema de valls que s'estén des de les terres d'[[Aragó]] fins al litoral. La Valltorta s'integra dins de la comarca de l'[[Alt Maestrat]] a uns 1.000 metros d'altitut, a l'est de la població de [[Catí]] i junt al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'altura de la població de [[Les Coves de Vinromà]].
+
El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona montanyosa del prelitoral mediterràneu, més concretament en la part septentrional del [[Regne de Valéncia]]. Esta àrea geogràfica formada per l'altiplà del Maestrat està constituïda per un sistema de valls que s'estén des de les terres d'[[Aragó]] fins al litoral. La Valltorta s'integra dins de la comarca de l'[[Alt Maestrat]] a uns 1.000 metros d'altitut, entre les poblacions d'[[Albocàsser]], [[Les Coves de Vinromà]] i [[Tírig]], a l'est de la població de [[Catí]] i junt al riu de les Coves o de Sant Miquel.
    
== Abrics en Art Llevantí ==
 
== Abrics en Art Llevantí ==
Llínea 11: Llínea 12:  
En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.   
 
En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En la [[província de Castelló]], concretament en el nort, en [[Els Ports]] i l'[[Alt Maestrat]], es concentra una part significativa de l'art rupestre del territori valencià. En estes dos comarques es a on se troben els abrics del Barranc de la Valltorta i Gasulla, en la comarca del Maestrat, i Morella la Vella, en Els Ports. El conjunt de la Valltorta-Gasulla es a on se coneixen 21 abrics en art llevantí.   
   −
En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[cérvol|cérvols]], tant eixemplars machos com femelles i fins i tot cervats, [[cabra|cabres]] monteses i [[Javalí|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou|bous]], [[cavall|cavalls]], [[gos|gossos]] o [[llop|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.
+
En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. Els animals més representats són [[cervo|cervos]], tant eixemplars machos com femelles e inclús cervats, [[cabra|cabres]] monteses i [[Javalí|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou|bous]], [[cavall|cavalls]], [[gos|gossos]] o [[llop|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.
   −
La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.
+
La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cervos composta per un cervo adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.
    
D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''.
 
D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''.
Llínea 19: Llínea 20:  
== Protecció ==
 
== Protecció ==
   −
L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]].
+
L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El [[2 de decembre]] de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]].
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 26: Llínea 27:  
* [[Museu de la Valltorta]]
 
* [[Museu de la Valltorta]]
 
* [[Cova Remígia]]
 
* [[Cova Remígia]]
 +
* [[Albocàsser]]
 
* [[Tírig]]
 
* [[Tírig]]
 +
* [[Les Coves de Vinromà]]
 
* [[Prehistòria en la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Prehistòria en la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Joan Batiste Porcar]]
 
* [[Joan Batiste Porcar]]
Llínea 36: Llínea 39:     
[[Categoria:Prehistòria]]
 
[[Categoria:Prehistòria]]
 +
[[Categoria:Barrancs]]
 +
[[Categoria:Rius]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Art rupestre]]
 
[[Categoria:Art rupestre]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
 
[[Categoria:Fauna]]
 
[[Categoria:Fauna]]
32 615

edicions