72 008
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
== La física del sigle XXI ==
== La física del sigle XXI ==
La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica continua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].
La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica contínua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].
== Vore també ==
== Vore també ==