Llínea 2: |
Llínea 2: |
| [[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per aforrar.]] | | [[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per aforrar.]] |
| | | |
− | La paraula valenciana '''Aforro''',<ref>{{DGLV|aforro}}</ref> aforrament<ref>{{DGLV|aforrament}}</ref> o, dialectalment, alforro<ref>{{DGLV|alforro}}</ref> té diferents accepcions, segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV): | + | La paraula valenciana '''Aforro''',<ref>{{DGLV|aforro}}</ref> '''aforrament'''<ref>{{DGLV|aforrament}}</ref> o, dialectalment, '''alforro'''<ref>{{DGLV|alforro}}</ref> té diferents accepcions, segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV): |
| | | |
| * L'acció d'aforrar o guardar diners. | | * L'acció d'aforrar o guardar diners. |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| * Lo que s'aforra. | | * Lo que s'aforra. |
| | | |
− | L'aforro és puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 de abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar. | + | L'aforro és, puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 de abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar. |
| | | |
− | Els valencians utilicen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes dineraris per ad atres assunts la paraula que s'utilisa és "estalvi" (acció d'estalviar). | + | Els valencians utilicen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes de diners per a atres assunts la paraula que s'utilisa és "estalvi" (acció d'estalviar). |
| | | |
| Eixemples: | | Eixemples: |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| * Els meus aforros en el banc en són prou per a comprar la casa. | | * Els meus aforros en el banc en són prou per a comprar la casa. |
| | | |
− | La '''Caixa d'aforros''', és l'establiment o banc, de caràcter públic o privat, a on se guarden els diners aforrats i que dona uns interessos proporcionals a la cantitat guardada. La Caixa d'Aforros de Valéncia es creà en l'any [[1877]] per a fomentar l'aforro entre els valencians. | + | La '''Caixa d'aforros''', és l'establiment o banc, de caràcter públic o privat, a on s'alcen els diners aforrats i que dona uns interessos proporcionals a la cantitat alçada. La Caixa d'Aforros de Valéncia es creà en l'any [[1877]] per a fomentar l'aforro entre els valencians. |
| | | |
| == Definició i història == | | == Definició i història == |
− | L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions. | + | L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder aforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions. |
| | | |
− | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a alforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> | + | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a aforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> |
| | | |
| == Classificació == | | == Classificació == |
| | | |
− | L'aforro es pot classificar en alforro privat i en alforro públic. | + | L'aforro es pot classificar en aforro privat i en aforro públic. |
| | | |
| * L'aforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'[[estat]] (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses). | | * L'aforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'[[estat]] (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses). |
| ** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, | | ** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, |
− | ** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per: | + | ** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat. |
− | * L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. | + | * L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] aforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |